El 24 d’agost de 2012 era divendres i, així, una nova edició de Nova Conca arribava als quioscs i llibreries de la Conca de Barberà. En aquell número, s’hi publicava la meva primera columna d’opinió al setmanari. El cert és que sembla impossible que ja hagin passat deu anys des d’aquell primer article, com ha canviat tot en aquesta dècada! 

Aquell estiu havia acabat la carrera d’Història i em preparava per cursar un màster de creació recent, el d’Història de Catalunya a la UAB, que seria el preludi dels anys de la tesi i els viatges amb ferrocarrils fins a Bellaterra. Aquell era un estiu, també, ple de mobilitzacions arreu, de cara a una Diada multitudinària que esdevindria, al setembre, l’inici formal del que es va conèixer com el “procés”. Avui, de tot en fa deu anys. 

Deu anys d’articles és una bona xifra per fer una mirada enrere, rellegir i veure tendències, temàtiques que amb major o menor mesura van sobrevolant les pàgines d’opinió, i d’altres temàtiques que el calendari periodístic posa damunt de la taula, tot seguint l’actualitat i repartint-nos les més de cinc-centes setmanes i els temes amb la meva germana Rosa de les Neus Marco-Palau, que fan un total de dues-centes cinquanta columnes cadascú. Penso que aquesta és una bona manera d’encarar els propers anys d’articles i reflexions conjuntes amb els lectors. I, també, és clar, per agrair la complicitat i el suport del director, Francesc Fàbregas, i de l’enyorat Epi Mestre, així com el conjunt de l’equip i col·laboradors de Nova Conca i El Vallenc, amb qui és un plaer compartir pàgines. 

En aquestes primeres 250 columnes al Nova Conca hi trobem de tot, però sí que és cert que, mirant-les aquests dies des del present, podem agrupar-les en 5 categories diferents, tot i que es podrien fer moltes altres subdivisions: 1) fets històrics, polítics i culturals; 2) articles de país; 3) retrats biogràfics; 4) art del segle XX; i 5) calaix de sastre.

Dins de fets històrics, polítics i culturals podríem incloure-hi des d’anàlisis electorals de les presidencials franceses o els comicis italians, fins a troballes curioses d’arxiu i hemeroteca, passant per excursions, paisatges i ressenyes de llibres de recent edició.

En els articles “de país”, i amb certa vinculació amb l’anterior, hi podríem trobar moment rellevants d’una dècada especialment política: de les cròniques personals de les reunions del Pacte Nacional pel Dret a Decidir fins al fets d’octubre del 2017, i des de jornades electorals a reivindicacions de llengua i ruralitat, passant per manifestacions, actes i mirades de futur no només de Catalunya, sinó del conjunt de territoris de parla catalana: estades a València, viatges a les Illes, quilòmetres de Franja, dies a Perpinyà o passejades emotives a l’Alguer.

Durant aquests anys he tingut, a més, el goig de conèixer molta gent i, així, han estat habituals els retrats biogràfics per donar a conèixer trajectòries especialment rellevants i, en alguns casos, no sempre prou reconegudes. Malauradament, amb el pas dels anys, alguns d’ells ens han anat deixant: del democristià valencianista Vicent Miquel i Diego a la bibliotecària Teresa Rovira; i del president Heribert Barrera a la periodista Patrícia Gabancho, així com el guardonat mestre Aledón, l’incombustible Enric Tàrrega, el gentleman Miquel Strubell o el jurista Enric Solà Palerm, per esmentar-ne només alguns.

De la mateixa manera, l’art del segle XX ha estat sempre present a casa i, així, també el llegat del pintor Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), germà de la nostra àvia, ha estat present a les columnes, a través de les quals hem divulgat la recerca que dúiem a terme al voltant de la seva figura.

I, finalment, hauríem de situar un Calaix de sastre, amb tot un seguit d’articles diversos: de la programació de TV3 a anècdotes de trens, i de reflexions sorgides de llargues tardes de biblioteca a estadístiques de l’Idescat sobre l’evolució dels noms més posats al llarg del darrer segle.
Brindem per més anys d’articles!