Fruit d’una llarga tradició d’editors, periodistes, impremtes, quioscs, llibreries, lectors i lletraferits, Catalunya ha comptat històricament amb desenes i desenes de publicacions periòdiques que han bastit un sistema plural i divers de mitjans de comunicació, d’almanacs i noticiaris que han conformat un ampli espai per llegir, informar o reflexionar. Avui, aquesta xarxa de diaris, setmanaris, mensuals i anuaris segueix ben viva arreu del país i ens permet recopilar i conèixer l’evolució de la quotidianitat, fent-nos ressò d’allò que ha tingut lloc en cadascun dels indrets.

Un dels hàbits que sovint sorprèn, però que ja hem interioritzat des de fa temps en les nostres rutes per Catalunya, és sempre fer un cop d’ull a les edicions locals i comarcals del lloc on som aquell dia. També quan fem viatges internacionals, és clar! Què millor que esmorzar amb les notícies de proximitat de la població en la qual ens hem allotjat aquell dia?

I, amb els anys, i segons les circumstàncies de cada cas, m’ha fet il·lusió anar fent col·laboracions amb moltes d’aquestes edicions que havia anat aprenent a estimar a base de trobar-me-les i gaudir-les amb un cafè amb llet, en alguna pastisseria històrica de plaça major, a ple hivern; o fent el vermut a la terrassa d’una rambla ombrívola, sota els frondosos plataners que refresquen els calorosos dies d’estiu.
És així com, en aquest context, els deu anys de columnes al Nova Conca, que aquesta setmana hem celebrat amb família i amics en un dinar especial on vam brindar per les columnes dels propers anys, m’ha fet recuperar —i rellegir— moltes de les publicacions escrites també en altres capçaleres de premsa i revistes al llarg d’aquesta intensa dècada d’historiador: de La Mañana de Lleida al setmanari Empordà de la Costa Brava, passant per Cultura i Paisatge de les nostres comarques del Cister, el diari El Punt Avui, i la Revista de Banyoles del Pla de l’Estany.

Així, aquests darrers dies d’agost i els primers de setembre, entre els matins sorrencs i els capvespres melancòlics de passeig i postes de sol, he estat esquematitzant conceptualment en un mapa doble, geogràfic i temàtic, el conjunt d’aquesta producció en el qual no només hi incloc columnes d’opinió pròpiament dites, sinó també articles divulgatius de temàtica històrica i cultural: del Diario de Mallorca, a les illes Balears, a El Foradot de Montblanc, passant pel Regió7 de la Catalunya central o La Femosa d’Artesa de Lleida.

D’aquesta manera, si les columnes del Nova Conca són la millor manera per ordenar i compartir les idees del dia a dia i les vivències més personals, recuperant les arrels familiars i projectant les potencialitats de la Conca de Barberà; al Diari de Tarragona acostumo a fer-hi més anàlisis electorals i radiografies del context polític i la seva evolució.

A les altres capçaleres hi vaig fent aportacions sovintejades a partir de troballes interessants que tot sovint localitzo fent recerca d’arxiu o entrevistant fonts orals: si a L’Erol de Berga vaig parlar-hi de mossèn Ballarín, a partir d’una tarda apassionant passada a casa seva; a Lo Floc de Riudoms hi he rememorat el pas de literats per aquesta terra d’avellaners; i a El 3 de Vuit de Vilafranca del Penedès, el patrimoni cultural eclesiàstic del segle XX; a la revista Som de Santa Coloma de Farners, al voltant de la cultura popular catalana; a Nova Tàrrega, el cenobi urgellenc de Vallbona de les Monges; a El nostre Alcoi, la represa cultural de la València de postguerra; i a Temps de Franja, de Calaceit, al voltant de la necessària articulació social de l’eix mediterrani.

El cert és que som un país ple d’història per recuperar i narrar, de moments èpics, gestes memorables i circumstàncies quotidianes que val la pena estudiar i conèixer, perquè amb el pas del temps no quedin en l’oblit. És per això que els historiadors estem compromesos a seguir contextualitzant i posant en valor el nostre passat més present!