Vimbodí, a través del seu vincle amb el monestir de Poblet, és un enclavament que se situa amb nom propi al mapa referencial del conjunt del nostre país. I, a més de la seva empremta cistercenca, també l’artesania vidriera i el seu entorn natural i vitivinícola, amb arbres singulars plens de literatura i boscos de llegenda a les muntanyes de Prades, conformen un indret idoni per passejar, gaudir-ne i hostatjar-s’hi. 

És precisament aquesta interrelació entre el paisatge, la tradició, la història, l’art i el patrimoni cultural el que reivindicava l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela, als parlaments d’inauguració de Cal Passió, el nou habitatge d’ús turístic amb el qual compta el municipi.

Era diumenge a mig matí, quan recorríem l’N-240 en direcció al poble de l’ermita dels Torrents, el municipi de la Conca de Barberà més proper a les Garrigues, en el qual hem passat molt bons moments. Va ser a Vimbodí i Poblet, on l’octubre del 2019 vam gaudir d’una sisena edició de Vitrum especialment emotiva, perquè no sabíem que pocs mesos després d’aquella festa del vidre artesà el món canviaria per complet. 

D’aquí, també l’excepcionalitat que va suposar, durant la treva pandèmica de l’estiu del 2020, que es pogués dur a terme una nova convocatòria del Concurs de relats breus i poesia, de la qual vaig tenir el goig de formar part del jurat dels guardons. La reunió de deliberació, al Casal d’Avis de Vimbodí i Poblet, i l’acte de lliurament, sota els porxos de la casa consistorial, van suposar uns moments de retrobades emotives, amb caire festiu, després de mesos de restriccions i confinaments. La literatura havia aconseguit sobreposar-se al context d’extrema dificultat, en una victòria indiscutible —o com a mínim momentània— de les lletres.

Amb aquests antecedents plens de joia, vam aparcar al raval de Lleida i vam dirigir-nos cap al carrer de Sant Roc, entre la plaça Major i l’església de Sant Salvador, on ja hi havia un grup de veïns i amics davant de la reformada façana de la casa, provinent del noucentisme popular, d’on voleiaven dues senyeres acolorides. 

Després dels parlaments, en els quals es va destacar la bona iniciativa de posar en valor una casa històrica com a allotjament turístic, els agraïments i la protocol·lària tallada de la cinta inaugural a la porta de l’edificació, va tenir lloc una interessant visita guiada pels diferents espais de l’immoble, que ha mantingut el renom popular d’aquesta casa del nucli antic de la vila. 

Així, acompanyats de l’Enric Alfonso i la M. Carme Hernández, els visitants es fixaven en tots els detalls de la nova decoració de l’establiment, que els propietaris han situat amb delicadesa i bon gust estètic: elements propis de l’àmbit rural, fotografies que mostren l’evolució de les reformes, referències a l’art català del segle XX, una extensa biblioteca a disposició dels hostes, així com espais també per al lleure infantil. Els espais, diàfans, han guanyat llum, i les renovades parets monocromes i les sanefes de les rajoles ens endinsen en una interessant combinació de tradició i modernitat, d’arrels i futur, d’essència rural i confortabilitat contemporània. 

Amb tots aquests elements sobre la taula, el característic gust del vermut va cloure una jornada en la qual es va rememorar la història local, tot recordant antigues nissagues “d’americanos”, que s’establiren al municipi després dels anys de Cuba, i també es va fer èmfasi en les novetats més immediates, com la inauguració que pocs dies després —aquest dijous 1 de desembre, per al lector— tindria lloc, amb la participació de la presidenta de la Diputació de Tarragona, del segon tram de les obres de la carretera TV-7002, que connecta el nucli de Vimbodí amb el Patrimoni de la Humanitat.  

Així, de nou, Poblet i Vimbodí més ben connectats que mai. Una bona oportunitat per tornar a la Conca de Barberà i redescobrir el seu entorn. L’allotjament ja hi és.