Fa dues setmanes vam parlar d’universitats europees, de les semblances i diferències que hi podíem trobar; i vam centrar-nos en dues d’històriques, la de Bologna, a Itàlia, i la Sorbonne, de París. Vam parlar de palaus medievals i de classes en cinemes, de literatura italiana i francoalemanya...

Aquesta setmana ens centrarem en tres centres universitaris d’Alemanya, concretament d’Hamburg, de Bremen i de Frankfurt, de com es poden fusionar història, natura i cultura, i en narrarem alguna anècdota.

A la Universitat d’Hamburg, on vaig passar molt bons anys, la institució potenciava especialment que l’alumnat no només es formés dins de les aules sinó durant tota la setmana. Així, proporcionava als estudiants de primer curs tot de tiquets per poder accedir lliurament a museus, teatres, equipaments i a la prestigiosa òpera de la ciutat hanseàtica. A més, a Hamburg també tenien un interès especial per a la memòria històrica tenint en compte els moments convulsos viscuts a la ciutat al llarg del segle XX.

Recordo que hi havia concerts de música clàssica tot sovint, on podies accedir amb aquests tiquets i moltes vegades també gratuïtament, per als estudiants d’altres cursos, presentant el carnet de la universitat. En pocs mesos vam poder veure, entre d’altres, el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare en versió teatre i en versió dansa, obres musicals diverses, vam assistir a La flauta màgica de Mozart amb uns tiquets que ens havien tocat a primera fila... Recordo especialment tots aquests espectacles musicals, artístics i teatrals, en diversos equipaments de la ciutat, ja que permetia al públic jove endinsar-se en l’escena cultural amb tota facilitat.

El campus universitari comptava amb diverses sales d’exposicions i... un cinema! On cada setmana els i les estudiants que volguessin podien visualitzar diverses pel·lícules triades. En aquesta època, just abans de Nadal, era un clàssic anar a veure el film Feuerzangenbowle. On es podien portar uns complements per participar en quatre ocasions durant el llargmetratge.

A Alemanya, recordem-ho, moltes universitats són gairebé gratuïtes. La Universitat de Bremen, per la seva banda, potenciava d’una manera especial el vincle dels campus amb la natura. Les facultats estaven literalment envoltades de grans prats verds i, així, les biblioteques i cafeteries es confonien amb jardins, i el tramvia, els autobusos i les bicicletes eren els mitjans de transport predilectes. Recordo anar a la universitat en tramvia, i desplaçar-me a peu entre els edificis, i veure-ho tot verd al meu voltant, em sentia al mig del camp, i les bicicletes anaven i venien constantment. A aquella universitat el go green es feia més patent que en qualsevol altra. Els estudis culturals i humanístics teixien llaços amb la ciutat: Per exemple, si estudiàvem les tragèdies gregues, podíem assistir als assajos teatrals de la companyia que estrenaria una de les obres en breu, i parlar amb els actors i amb el director.

Desplacem-nos ara a Frankfurt. Allà em va sorprendre descobrir com, en plena capital financera d’Europa, no només els ensenyaments vinculats a l’economia tenien un pes destacat, sinó que també els estudis de lletres hi tenien un paper molt rellevant. Així, quedava clar que la falsa dicotomia que sovint apareix al subconscient entre les carreres cientificotècniques i les humanitats en realitat no és tal, com ens mostra l’exemple de la ciutat més gran de Hessen, caracteritzada per la borsa i els seus alts gratacels plens d’empreses.

El campus universitari està al costat d’un enorme jardí botànic, els restaurants universitaris alemanys estan bonament subvencionats. I, en e cas de Frankfurt, els cursos de doctorat els vaig fer en una preciosa vil·la als afores de la ciutat, amb terra encatifat, piano blanc de cua i un esplèndid jardí. Ens servien esmorzar i dinar de càtering, mentre passejàvem entre estances i ens assèiem a la terrassa en aquest luxe d’entorn.

Aquestes universitats són una simbiosi d’arquitectura amable amb l’entorn i amb els usuaris, on la presència de natura és essencial, i on les classes i la recerca es troben en la màxima de la inclusió, la cultura i el benestar.