Aquestes setmanes hem estat oferint una panoràmica en pinzellades de com funcionen i s’organitzen diverses universitats alemanyes, franceses i italianes; així com de serveis que ofereixen i algunes curiositats. Així, ens endinsem, avui, en algunes de les catalanes, ja que a les nostres universitats també podem aprendre maneres de fer i de ser. 

Quan vaig estudiar a la Universitat de València, per exemple, em va sorprendre com el paper de les facultats anava molt més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic. Així, la universitat valenciana era el veritable motor cultural, intel·lectual i transformador de la societat i tenia una voluntat molt decidida a col·laborar amb les diverses universitats de l’eix mediterrani. 

Els estudiants de la Universitat de València Estudi General —aquest és el seu nom oficial— durant anys han organitzat, a més, esdeveniments per a la ciutat, que tenen en compte la tradició cultural i l’auge musical i lingüístic valencià. Un exemple en serien els concerts multitudinaris d’inici de curs, en valencià, que s’havien celebrat al cor mateix de la ciutat, al costat mateix de la mítica estació del Nord. També és un centre universitari on el pes dels estudiants i dels sindicats és força notori i tangible, amb propostes que poden arribar a materialitzar-se.

En el cas de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira i Virgili, també estem parlant de tres models diferenciats per bé que són més conegudes pel públic català: força més cares, encara que, almenys en aquell moment, més digitalitzades en comparació amb les alemanyes, italianes i franceses que he conegut. Segurament a data de 2022 la digitalització és ja equiparable. 

La UB és la institució d’educació superior degana de l’àmbit català. Amb una gran diversitat d’estudis, és un centre gran amb facultats repartides per Barcelona, en centres històrics i barris diversos, és una institució de referència de docència i de recerca. La UPF és una de les universitats més recents, creada el 1990. Compta amb unes instal·lacions i una arquitectura força innovadores. Concretament, el campus de Roc Boronat és, en gran, de l’estil de la facultat de Lletres i Dret de la URV. 

Així, pel que fa a l’arquitectura d’aquestes dues seus, sembla que estiguin dissenyades perquè els estudiants no puguin fer-hi les històriques concentracions o vagues que sí que permeten altres centres universitaris amb més zones comunes tancades. Bàsicament són espais oberts tipus places, i els passadissos són estrets i entremig hi ha zones obertes. Així, per passar d’una classe a l’altra o anar d’un despatx a un altre, s’ha de travessar la zona exterior, i això vol dir que a l’hivern, quan es va sense abric, es passa dels 23 graus d’una classe als per exemple 13 graus de fora, diverses vegades. Un lloc perfecte per als canvis de temperatura constants.

La URV és un centre jove, també, amb voluntat de mirar cap al futur i ser un punt de referència territorial. Gràcies a les seves antenes i campus escampats per diverses localitats, aconsegueix internar-se en un àmbit més ampli. Sabeu que de la URV es commemoren enguany els trenta anys de la seva creació?

A mode de conclusió, cal remarcar que les universitats catalanes han de ser, en definitiva, l’espai de formació, recerca i transmissió del coneixement que reculli i incorpori el millor de tot aquest seguit d’experiències europees i que, al mateix temps, tingui un paper actiu en l’impuls cultural i transformador del territori. En el cas de la URV, la universitat que a la Conca tenim més a prop, ha de contribuir envers el Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. I la segona més a la vora, la Universitat de Lleida, a les terres de Lleida i el Pirineu lleidatà.

Els centres acadèmics catalans, a més, haurien de treballar per enfortir la seva col·laboració amb el conjunt d’universitats de la Xarxa Vives i garantir que l’alumnat pugui estudiar plenament en llengua catalana. Així, seria ideal que l’excel·lència i el compromís social i territorial fossin els principals trets definidors de les universitats catalanes.