Ara que s’estan donant a conèixer les novetats d’aquest Sant Jordi 2023, començaran arreu del territori desenes de presentacions de llibres, per tal de fer conèixer als futurs lectors alguns dels títols destacats. Avui en dia, de literatura, per sort, en tenim a bastament, i també podem triar entre diversos gèneres, segons els gustos de cadascú. Hi ha qui prefereix les novel·les, potser més o menys històriques, inspirades en fets reals o no, però sempre novel·lades, amb tot de relats imaginats per l’escriptor; potser preferim les de ciència-ficció i mons fabulosos; potser les romàntiques o les d’aventures, qui sap. També hi ha els amants de la poesia, dels jocs estètics i de les sensacions profundes. Hi ha qui es deleix per llegir teatre, per imaginar-se l’obra en escena i transportar-se, gràcies als diàlegs, a la veu dels personatges. També trobem l’assaig, l’anàlisi sobre fets i idees, el dubte, la hipòtesi i la reflexió. A més d’aquests gèneres literaris i de l’assaig, també podem escollir entre llibres de cuina, guies de viatge, mapes, còmics... 

La literatura és quelcom que els escriptors han conreat des de fa segles, generacions de persones han pogut gaudir de la literatura coetània i la dels seus predecessors. Antigament menys persones podien accedir directament als llibres, és clar, perquè les taxes d’alfabetització eren reduïdes. Però sí que tothom podia participar en la literatura popular. Les cançons, el teatre popular, l’èpica... Així, quan va començar la literatura popular catalana?

Entre l’Edat Mitjana i el segle XIX a més de la literatura vinculada als grans llibres i autors s’estén una altra literatura, la popular. És una literatura que va valoritzar-se arreu d’Europa al segle XIX, amb el Romanticisme, gràcies als grans compiladors alemanys. Als alemanys els van seguir els anglesos i així a poc a poc a Europa van anar prenent-se en consideració aquest tipus d’obres. Aquí, a casa nostra, va ser gràcies al nostre particular Romanticisme, la Renaixença.

Així doncs, la literatura popular és l’expressió de la concepció del món d’una cultura. Basada en la tradició i sovint acompanyada de música, dansa o espectacle. Als territoris de parla catalana adquireix més rellevància a l’Edat Moderna, ja que per les circumstàncies polítiques adverses, conegudes per tothom (amb la culminació del Decret de Nova Planta), era difícil conrear literatura culta. Així, gràcies a la popular es va possibilitar la continuïtat d’obres en català, de manera normal.

Inicialment aquesta literatura era anònima, i a l’Edat Mitjana inclou quatre gèneres: les cançons, els textos èpics, els fabliaux i el teatre. Eren unes obres que tenien quatre grans objectius, com eren expressar una visió del món, entretenir, informar, i fer usos de dites i expressions populars.

De cançons, en podíem escoltar d’amoroses, de militars, d’humorístiques i de religioses, amb goigs i nadales. Per la seva banda, els textos èpics eren històries que cantaven els joglars i que explicaven aventures i llegendes d’algun heroi famós. És una llàstima que bona part d’aquesta èpica s’hagi perdut, però en tenim coneixement a partir de la prosificació, de la narració, que se’n fa en algun fragment de les Cròniques de Jaume I i de Bernat Desclot. 

Pel que fa als fabliaux, eren unes obres d’origen francès, divertides i satíriques. I quant al teatre n’hi havia de religiós i de profà. Encara que el teatre que s’ha conservat fins al segle XIX era bàsicament religiós —nasqué a l’interior de les esglésies com una extensió de les celebracions litúrgiques—, aviat les representacions van sortir d’aquests espais i es van traslladar a les places i carrers. Paral·lelament, la temàtica va passar a ser més i més profana. Així, si el teatre religiós comptava amb diversos cicles, com l’hagiogràfic, el de Nadal (Cant de la Sibil·la), el de Pasqua, el marià (Misteri d’Elx), el de l’Antic Testament (processó de Corpus), etc. el profà es basava en la mímica, la cançó i l’acrobàcia. 

Si aquestes són les expressions de la literatura del poble i en català durant l’Edat Mitjana, properament ens endinsarem en com era durant els segle següents. Es va mantenir igual? Quins canvis hi va haver i per què?