“Investigar el passat és realment maco i engrescador”, detallava l’economista Xavier Borrell Martí a Nova Conca com a titular de l’entrevista que el setmanari de la Conca de Barberà publicava el divendres 18 de setembre de 2020, ara farà dos anys i mig.

En aquella edició, Borrell feia èmfasi en la memòria de les fàbriques tèxtils més importants de la Vila Ducal de la primera meitat del segle XX, prioritàriament de la Fàbrica de Cal Cardús, que va dirigir el seu avi, Mariano Borrell Aguilà, originari de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), essent-ne gerent entre el 1924 i el 1939.

Buscant el context familiar, l’autor va adonar-se de la poca informació que havia transcendit de l’esmentada indústria, on es feia teixit per a tapisseria de cotó —i també llençols, vànoves i cortines per a la llar— i es lamentava del fet que “és quasi com si no hagués existit aquesta fàbrica, excepte per la vaga de treballadores del 1932”, segurament l’episodi més recordat de Cal Cardús, on van arribar a treballar desenes de persones, una vuitantena, segons les fonts.

Per esmenar aquest oblit, el mateix Xavier Borrell va preparar una sèrie d’articles que aniria publicant al llarg de set capítols a la revista bimensual de Montblanc El Foradot, durant l’any següent, entre els números 119 (agost 2020) i 125 (agost 2021), i que donarien a conèixer les característiques i l’evolució d’aquesta indústria montblanquina que va tenir en el treball femení un dels seus puntals. Tal com rememorava Borrell al setmanari quan feia referència a la quotidianitat i les circumstàncies de l’època, ens hem de situar en uns anys en el quals fins i tot les treballadores, a l’hivern, “es portaven a la fàbrica els brasers de carbonilla de casa (fets amb llaunes de codonyat) per escalfar-se durant la jornada”.

Coincidint amb el setè i darrer article de la sèrie esmentada, en una nova entrevista a Nova Conca del 24 de setembre de 2021, Borrell feia balanç de l’estudi realitzat sobre la qüestió, tot destacant que el millor de la recerca havia estat “conèixer persones que hi van treballar o els seus familiars directes”, fonts que van explicar-li detalls de l’època que havien anat passant de pares a fills i van contribuir-hi amb aportacions i vivències. Com l’àmbit de funcionament de l’empresa, també els infortunis que la família Borrell va viure durant la Guerra Civil, i el seu final abrupte, han estat investigats per l’economista al llarg d’aquests darrers anys, a través de la documentació consultable.

Ara, Xavier Borrell ha publicat a Silva editorial el llibre resultant d’aquesta tasca continuada de recerca: Vida i afusellament de Mariano Borrell Aguilà (Marian de la fàbrica). L’obra es donarà a conèixer a partir d’un tour de presentacions territorials, amb actes, entre d’altres, a Montblanc, Tarragona i l’Espluga de Francolí. Així, aquest mateix dissabte 25 de febrer a les 12 h, tindrà lloc la primera sessió a la Sala Cafè del Casal Montblanquí, amb obertura del pedagog i historiador Josep Recasens Llort i vi del Celler de Dalt de Montblanc.

Així mateix, pocs dies després, també el port de Tarragona acollirà un acte de presentació del llibre el dijous 2 de març a les 19 h a la sala d’actes de l’Arxiu del Port, en el marc del programa de Memòria Democràtica de la institució portuària tarragonina. De la mateixa manera, la setmana següent Xavier Borrell recordarà la vida del seu avi a l’Espluga de Francolí, en un acte que se celebrarà el divendres 10 de març al Museu de la Vida Rural.

Tot i que encara no he tingut ocasió de poder-lo llegir, i en desconec els detalls, la sortida d’un nou llibre d’impremta és, sens dubte, una bona notícia, ja que sempre és positiu recuperar la història personal, familiar i col·lectiva de la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona, i els articles o els llibres que en resulten ens permeten conèixer més a fons el nostre passat més proper, com en aquest cas, pel que fa al sector industrial i tèxtil del Montblanc del darrer terç del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.