Després de constatar la quantitat de titulars tristos, realitats dramàtiques i desgràcies que omplen generalment les notícies de la majoria de mitjans de comunicació —de polítiques públiques incomprensibles (“Només el 4% dels habitatges que es construeixen a la demarcació de Tarragona són de protecció oficial”) a accidents evitables (“Sancionen un conductor ebri i sense carnet de conduir”), i de males praxis en àmbits molt diferents a situacions irreflexives (“Barcelona pateix un repunt de carteristes”), a més d’entrevistes amb visions apocalíptiques (“Quan arribarà la propera pandèmia?”)—, ens vam decidir a fixar-nos, al llarg del que quedava de trajecte ferroviari, en aquelles notícies positives (“El 2022 obriran el doble de botigues que el 2020 i el 2021”) i plenes d’esperança (“Nous voluntaris al Banc dels Aliments”), que també es publiquen sovint però que, de vegades, malauradament, passen més desapercebudes que les altres. És així com vam començar a localitzar-les i anotar-les i en van sortir moltes i de molt diverses (“Demanen que es deixi salpar el vaixell d’Open Arms del port”).

Als diaris digitals, a més de la cultural (“Presenten una nova òpera al Liceu” o “Tornen els concerts a la Roca Foradada de Torredembarra”), les seccions més motivadores són sempre les de ciència i, segons com, també la de tecnologia, però depèn del dia. A les pàgines científiques, en la majoria dels casos es detallen avenços importants o potencialitats futures de les investigacions en marxa: ja siguin de l’àmbit mèdic (“Un estudi troba la manera de millorar la memòria”) o, de vegades, astronòmic (“La NASA enviarà un nou robot a la Lluna”) o vinculades a l’evolució de les espècies (“Un parent antic de les girafes revela l’origen dels seus colls llarguíssims”).

D’aquesta manera, sabem com cada vegada es milloren procediments, es desenvolupen nous protocols més eficients i s’amplia el coneixement al voltant de la nostra realitat. Així, parafrasejant l’astronauta Neil Amstrong, potser cadascun d’aquests titulars suposa només un petit pas per a l’home/dona, però ofereix un gran salt per al conjunt de la humanitat.

Si bé és cert que també el vessant tecnològic compliria aquesta missió quan posen el focus en progressos futuribles (“Fabriquen un submarí científic que pot baixar a 2.300 metres de profunditat”) o en les novetats del sector de l’automoció, de la telefonia mòbil o de les energies renovables (“S’instal·laran panells fotovoltaics en edificis públics per assegurar la sostenibilitat energètica”), la veritat és que els mitjans sovint hi inclouen tendències de les xarxes socials, moltes vegades relatives (“Els internautes no passen per alt els detalls estètics de la cerimònia”), o destaquen elements dubitatius o prescindibles de les noves tecnologies (“Creen una aplicació mòbil per regular les hores que passem davant de la pantalla”).

I també en l’àmbit esportiu, a part de declaracions inoportunes, reaccions criticables del públic i targetes merescudes per joc perillós, s’hi troben tot d’esportistes meritosos que han aconseguit marques, rècords i victòries fruit del seu esforç i de moltes hores d’entrenament (“Remuntada èpica”). I no només en les categories professionals (“L’equip toca el cel després d’anys de travessia pel desert”), sinó també en les etapes formatives i en l’esport amateur, més participatiu (“Arriba la mitja marató”) i apassionat (“La música millora el rendiment esportiu”).

D’aquesta manera, si bé és cert que al món hi ha gent per a tot (“Baralla multitudinària de matinada després d’un partit de futbol”), i que no tothom té una visió i una praxi positiva i constructiva, és important que posem en valor, reconeguem, agraïm i potenciem totes aquelles petites accions positives que ens permeten avançar i, en definitiva, millorar la felicitat quotidiana de cadascú de nosaltres. Contribuïm-hi!