Una mirada d’esperança

L’article de la setmana passada era fruit de la pràctica habitual de llegir i pensar al voltant dels inputs comunicatius que rebem diàriament. Així, després d’un dia trepidant i ple d’intensitat, amb algunes reunions que potser poden obrir finestres d’oportunitat interessants, dinar, agendes i cafès, pugem al tren per tornar cap a casa. Tan bon punt som asseguts als seients del vagó corresponent, i amb bastants quilòmetres al davant, fem un repàs als diversos diaris digitals, perquè en tot el dia no hem tingut temps de fer el seguiment de l’actualitat.
Malauradament, i com passa sovint, sobresurten als diaris tot d’informacions que ens traslladen amb una rapidesa excessiva cap a un desànim generalitzat per allò que suposen. Els titulars no ofereixen lloc per a l’esperança, per bé que, és clar, el que fan és reflectir la realitat (o com a mínim, una part —la més fosca— del conjunt de la realitat) i, per tant, ens evidencia que el món —o com a mínim una part d’ell— és pitjor del que podria/hauria de ser o del que podríem fer/voldríem que fos.
La lectura ràpida de les notícies d’aquell dia no deixaven lloc per a dubtes: carteristes a plena llum del dia en carrers cèntrics de Barcelona i a les zones turístiques, especificant marques i models dels rellotges sostrets; una persecució de pel·lícula a l’àrea metropolitana explicada amb tota mena de detall; incomprensiblement sembla que uns desconeguts han destrossat un conjunt de bicicletes d’un establiment comercial dedicat al món de l’esport; té lloc un desnonament tràgic en una zona d’alta complexitat; i en paral·lel s’esmenta el fet que tanca la planta que una multinacional tenia a casa nostra, ja que l’empresa es deslocalitza, malgrat continuar obtenint importants beneficis anuals.
Canviem de diari digital generalista i seguim llegint-ne les notícies. Es parla d’un influencer que menysté i fa bullying als seus companys de classe. També destaquen temes diversos de consum irresponsable, especulació imprudent, hàbits temeraris, a més de la permanència de conflictes armats que continuen existint al segle XXI, com si la paraula, el diàleg i l’empatia encara no fossin coneguts per la humanitat.
A més de tot aquest seguit de desgràcies, hem d’afegir-hi també tota una bateria d’altres notícies que potser són més generals, però no per això deixen d’afectar l’ànima del lector: des de l’augment de l’euríbor, que suposa que la gent que té contractada una hipoteca variable hagi de pagar més en el global de l’any, fins a la contaminació de les aigües per part de les burilles de tabac, o una fuita inflamable en una indústria. A més, també apareixen diverses notícies vinculades a la judicialització de la política, i al percentatge real d’execució d’aquella inversió que l’Estat havia pressupostat per a Catalunya. Així, per posar un any a l’atzar, pel que fa al 2021, l’Estat només hauria fet efectiu el 35,9% d’allò amb el qual s’havia compromès i que provoca, per exemple, que un cop finalitzat aquell any encara no hi hagués el desdoblament de l’N-340 a les Terres de l’Ebre (o tantes altres infraestructures).
Llegides totes juntes, el cert és que el resultat de la suma de les notícies no pot ser gaire esperançador. Sí que és cert que, tot i que no ho vulguem, aquests són fets que passen al nostre voltant, però també ho és que a més de tot aquest seguit d’exemples, la vida és també plena de bons moments i actuacions memorables i generoses, que cal posar en valor, difondre i reivindicar.
Sense tancar els ulls ni negar l’existència d’aquesta part de realitat que esmentàvem amb múltiples casos aleatoris, si ens fixéssim més i compartíssim les bones notícies, que també en són moltes i en tots els àmbits, en els èxits i en les solucions, en els exemples de superació i en les mostres de generositat, solidaritat i bona voluntat, en els enginys i en els avenços, de ben segur que tots viuríem una mica més feliços i contribuiríem a estendre, en la mesura del possible, els bons sentiments a la gent que estimem i al conjunt de la societat.
Quines bones notícies d’aquests darrers dies podríem destacar?

