L’any 1970, el periodista Busquets Molas publicava una doble pàgina a El Correo Catalán amb un llarga entrevista al pintor Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), en la qual destacava el vincle que sentia l’artista amb el territori i la seva gent. L’històric rotatiu feia èmfasi en els quadres paisatgistes del pintor cubista i en com els paratges del Camp de Tarragona influïen en la seva manera de veure la vida i de transmetre aquesta vitalitat a través de les seves teles plenes de formes i colors. Així, a l’entrevista, Palau Ferré sintetitzava aquesta reivindicació de la ruralitat tot expressant que “la Conca de Barberà, a l’aïllar els sorolls exteriors, guarda per a nosaltres la pau del cel immaculat, i els camps donen als fruits la plenitud de l’essència”. I el cert és que, com recordava ell mateix, Palau Ferré passejava molt sovint pels camps de Montblanc, de vegades pels mateixos llocs, perquè no buscava escenaris, sinó sensacions que l’inspiressin per a la posterior creació pictòrica, que duria a terme ja des del seu estudi.

És precisament en aquest marc incomparable, el del Montblanc natal del pintor, en el qual aquest dijous 30 de març a l’Antic Hospital de Santa Magdalena es presenta la nova novel·la de Màrius Serra, amb la també escriptora Tina Vallès: La dona més pintada (Proa, 2023) en la qual l’escriptor s’inspira en la vida del pintor Maties Palau Ferré per tal de crear una obra de ficció.

Així, com és propi del gènere de ficció, l’escriptor segueix el fil artístic del pintor montblanquí, canviant elements cronològics per quadrar el relat, afegint-hi converses fictícies i incorporant personatges inventats que interactuen amb Palau Ferré, així com creant noves escenes, motivacions, causes o conseqüències que en la vida real no van passar i que formen part del que el mateix autor defineix com “la Portentosa Imaginació del Novel·lista” (PIN), present tant en el cos de la novel·la com també en l’epíleg ficcionat, amb interrelacions amb les novel·les de la gironina Maria Àngels Anglada. Per tal que el lector pugui saber quins dels fets relatats són certs i quins són imaginats, el mateix Màrius Serra ha inclòs una llista final de més de dues-centes notes numerades a les darreres pàgines del llibre.

Amb la publicació de La dona més pintada, que en les seves primeres setmanes a les llibreries ja forma part dels rànquings de llibres de ficció en català més venuts arreu de Catalunya, els paisatges de Montblanc i la Conca de Barberà se situen com l’escenari d’una de les novel·les clau de la campanya literària de Sant Jordi d’enguany arreu del país. En aquest context, Palau Ferré es converteix en un motiu d’inspiració literària de ficció i cal dir que són ben pocs els artistes de la Catalunya del segle XX que compten amb novel·les que parteixin del seu art, com és el cas de les recents novel·les basades en les estades de Picasso a Horta o d’elements vitals del surrealista Dalí de l’Empordà.

D’aquesta manera, i després de la intensa celebració del centenari del naixement de l’artista, en una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya, amb actes territorials i exposicions temàtiques, i la publicació de l’assaig biogràfic El pintor que cremava els seus quadres, i del conte il·lustrat per Pilarín Bayès Petita Història de Maties Palau Ferré, ara Palau Ferré consolida aquesta posició referencial dins de l’art contemporani català a través d’un dels escriptors més rellevants del panorama literari actual, com és Màrius Serra, a qui podeu llegir diàriament a La Vanguardia o escoltar-lo a Els matins de Catalunya Ràdio de Laura Rosel.

És així com avui podem tornar a gaudir d’aquelles pintures lluminoses que tant ens meravellen i que amb el pas dels anys s’havien anat oblidant de l’imaginari col·lectiu. En paral·lel amb tota la resta de projectes oberts, com sabeu, des de la família de l’artista estem intensificant la catalogació i estudi del conjunt de la seva obra i de les seves diverses etapes biogràfiques per tal de poder ordenar tot el corpus creatiu que Palau Ferré va idear al llarg de la seva vida. Com deia l’artista: “en tinc prou amb el fet que les persones s’emocionin al contemplar la meva obra”.