E

ls 824.000 espectadors que van seguir la primera gala de la segona temporada d’Eufòria van posar sobre la taula de nou la importància de disposar de continguts audiovisuals en la nostra llengua que connectin amb l’espectador. Les dades són ben clares, amb una quota mitjana del 22,4%, els percentatges segons les franges d’edat encara són més indicatius: un 44,1% en la franja dels espectadors d’entre 13 i 24 anys, segons informa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Unes dades espectaculars tenint en compte el context de dificultat actual per a la normalització de la llengua catalana. En aquest marc, és crucial el paper que tenen també —i el que poden arribar a tenir al llarg dels propers anys— les grans plataformes audiovisuals com Netflix, HBO, Amazon Prime o Disney+.

Així, que els gegants de l’entreteniment tinguin disponibles escassos continguts en català, té també un impacte en la llengua amb la qual s’interrelacionen i juguen els nostres fills, nets o nebots a l’hora del pati, als parcs infantils o a les festes d’aniversari. Per això, ara fa uns mesos, es va perdre una oportunitat d’or en la tramitació de la Llei de l’audiovisual que va tenir lloc al Congrés de Diputats i que podria haver suposat un salt endavant importantíssim.

Així, la Llei aprovada el 2022 pel Congrés de Diputats suposa un tímid avenç per a aquests propòsits, però queda lluny de ser òptima, fet que dificulta en gran mesura l’existència d’un marc legislatiu que dicti uns usos lingüístics suficients en català a les grans plataformes audiovisuals.

El cert és que d’aleshores ençà hi ha hagut novetats interessants. Com a mínim pel que fa a l’audiovisual català, amb la consolidació d’Alcarràs com a pel·lícula d’èxit, amb el naixement del nou Super3, amb les noves dades comparatives de plataformes ja esmentades i amb una nova fase preparatòria de la Llei Audiovisual Catalana. Així que pel·lícules produïdes i pensades en llengua catalana com Alcarràs —o com en el seu moment va ser Pa negre— hagin estat un èxit de crítica i públic, ofereix altes dosis d’autoestima en un sector que necessita referents d’èxit per tirar endavant.

En paral·lel, i després d’anys de peticions reiterades, finalment el 19 d’octubre de 2022 la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va engegar una nova etapa al Super3, el canal infantil i juvenil de la televisió pública catalana, ara multiplataforma: en la primera setmana d’emissió, el Super3 ja va tenir 1,2 milions de reproduccions de vídeos als mitjans digitals i a les xarxes socials, amb 193.000 usuaris únics, més del doble que en l’etapa anterior.

De cara al 19 de maig, a més, el SX3 ha organitzat una “Supernit a les biblioteques” en la qual participaran més de dues-centes biblioteques. Un bon exemple d’allò que es pot tirar endavant amb bones idees i pensant més enllà dels plantejaments habituals. És imprescindible que siguem conscients del paper cabdal que suposa el sector audiovisual per als usos lingüístics i la conformació de l’imaginari col·lectiu dels parlants, especialment —però no només— pel que fa a infants, adolescents i joves.

En aquest context, a més, s’està avançant en la preparació d’una Llei Audiovisual Catalana que pugui permetre regular aquest sector més enllà d’allò que estableix la nova legislació estatal, clarament insuficient pel que fa als drets lingüístics dels catalanoparlants. Així, s’espera que aquesta nova llei catalana pugui veure la llum al llarg d’aquest 2023.

Mentrestant, per sort, podem gaudir de nou de les gales musicals d’Eufòria, seguint l’estela de la vallenca Mariona Escoda, que va triomfar en la primera temporada del
programa. Quin és el vostre candidat favorit d’aquesta segona edició?