Encara amb el so compassat dels tambors i la imatge acolorida dels vestits i els guarniments de la Setmana Medieval montblanquina a la retina, fem quilòmetres nord enllà per l’AP-7: els records editorials de Maçanet de la Selva, la Girona floral d’un sol traç i el Figueres surrealista d’un Empordà republicà. Sobrepassem la Jonquera, i travessem el límit administratiu pel Pertús, tot endinsant-nos a la Catalunya Nord: parem a l’àrea de servei “El Poble Català” (aire du Village Catalan), passem pel Voló, i finalment arribem a Perpinyà.

És divendres 28 d’abril i la capital del Rosselló compta un any més, i ja en van trenta-quatre, amb una celebració literària pròpia pels volts de Sant Jordi, a càrrec de la delegació nord-catalana d’Òmnium Cultural i el suport de diverses institucions i entitats. El restaurant Clos des Lys va ser el millor dels escenaris per a l’ocasió: un jardí elegant, amb arbres i fonts d’aigua, i amb un interior diàfan i de sostres alts, l’estètica recollia la tradició pròpia de les arrels culinàries i projectava la sòbria modernitat d’avui amb tocs creatius molt ben trobats. Les detallades explicacions gastronòmiques del xef Franck Seguret van captivar els expectants comensals, conscients com érem de comptar amb un dels noms destacats de la cuina nord-catalana, justament enguany que fa vint anys que es va crear l’associació Toques Blanches, que reuneix una quarantena de xefs rossellonesos per potenciar els plats propis, amb ingredients de proximitat i estimular també l’aprenentatge dels nous professionals del sector.   

Així, acompanyats per una proposta gastronòmica a base d’ostres, salmó, vins, delicada rebosteria artesanal i roses dolces, més de cent vuitanta comensals van convertir la vetllada transfronterera en una autèntica festa de reivindicació literària, engranatge de nous projectes culturals. El cartell de Jean-Philippe Henric, de cromatisme eclèctic, és a cavall entre el collage històric, les lletres mironianes i les postals emotives que ens traslladen a la Costa Brava dels anys seixanta, tot just quan s’hi feien presents els primers turistes. És una bona avantsala del que trobarem avui: personalitats icòniques que ens permeten conèixer un passat que potser ja no existeix, nous valors que tot just s’estan formant i que cal connectar amb la Catalunya Sud (i amb el País Valencià, i amb les illes Balears...), molt d’entusiasme pels èxits que s’han assolit i la necessitat de vehicular els propòsits per fer-los —des de la modernitat— viables i reals.

A la Catalunya Nord cal anar-hi, i passejar pels carrers musicats de Prada, i conduir pels paratges fruiters, sempre amb la presència constant del Canigó al fons. I cal esmorzar amb sardanes, i apropar-se a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, i perdre’s pels carrers laberíntics del centre de Perpinyà, on sempre retrobarem el Castellet, i enyorar els capvespres d’estiu des del mar de Cotlliure. I tot això —o potser només el record dels anys viscuts i la voluntat futura— vam poder reviure-ho al saló tradicional de Clos des Lys parlant amb antics eurodiputats, cèlebres escriptors o consellers a l’exili.   

Els vuit guardons, que recorden amb els seus noms figures rellevants com Pere Verdaguer (Banyoles, 1929 – Perpinyà, 2017), Francesc Català Duran (Jóc, 1929 – Vinçà, 1988) o Renada Laura Portet (Sant Pau de Fenollet, 1927 – Elna, 2021), van reconèixer investigacions filològiques, creacions literàries, iniciatives audiovisuals i propostes empresarials, per tal d’enfortir els diferents àmbits. A més, Joan-Daniel Bezsonoff va rebre un càlid aplaudiment dels assistents, havent estat distingit pel seu darrer llibre, novel·la contemporània situada a la ciutat d’Orà.

Amb tot aquest conjunt d’elements damunt de la taula, agafarem de nou el cotxe, sud avall, encara taral·lejant aquells versos del menorquí rossellonès Gumersind Gomila (Maó, 1905 – Perpinyà, 1970): “La mar, el sol, el vent: idolatria... / Qui dirà que els segles han passat?  / Sempre l’amor etern omplint el dia; / sempre l’hora cantant l’eternitat.”