Aquest cap de setmana ens trobem en ple equador de la campanya electoral per a unes eleccions que, com sempre, marcaran un punt d’inflexió per als propers quatre anys. En aquest cas, però, estem parlant d’una cita múltiple, per al conjunt del nostre país, ja que el diumenge 28 de maig coincideixen les eleccions municipals a Catalunya amb les eleccions a Corts Valencianes —també municipals— al sud del Sénia, i amb els comicis que mostraran la possible reconfiguració política als ajuntaments i a les institucions supramunicipals de les Illes Balears. A més, és clar, els habitants de la Franja de Ponent podran exercir el seu dret a vot a les eleccions a les Corts d’Aragó, a part de perfilar la nova etapa dels seus consistoris.

Així, si poques setmanes enrere teníem nit electoral a Andorra, amb la victòria de Xavier Espot, de Demòcrates d’Andorra, i la destacada irrupció del nou Concòrdia de Cerni Escalé, aquests seran uns dies d’intensa campanya electoral: d’espots audiovisuals, de dissenys corporatius, de promeses, visites i mítings. Uns dies especialment interessants per als politòlegs, comunicadors i historiadors del present que ens apassiona analitzar les propostes i l’organització pròpia d’aquestes esprints.

Com dèiem, a les municipals de Catalunya —i també al País Valencià, les Illes i la Franja— hi trobem múltiples punts d’atenció en ciutats i pobles on la complexitat electoral és més elevada o allà on tenim algun vincle personal. Així, la nit electoral del 28 de maig serà aquella en què no només mirarem allò que ha passat a Barcelona, ni només la distribució ideològica de les ciutats de Tarragona, Lleida o Girona, sinó que ens fixarem en Reus, Igualada, Constantí, Roses o el Vendrell. A més, és clar, nosaltres mirarem Montblanc i posarem també el focus als diversos municipis de la Conca de Barberà, per veure tendències i distribució de regidors i candidatures.

I el paper dels ajuntaments és fonamental, no només per a la gestió del dia a dia, sinó també pel model de conjunt que proposen i per aquelles conviccions que defensen. Un exemple clar l’hem vist ara fa deu dies al nord de l’Albera. Un tribunal de Montpeller obliga als ajuntaments d’Elna, Tarerac, Banys, Sant Andreu de Sureda i Portvendres a modificar els seus reglaments municipals per evitar el que els jutges consideren que va en contra dels articles 1 i 2 de la Constitució francesa, que determina la “primacia del francès”, sense tenir en compte allò que diu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries [/minoritzades], la CELRoM.

Així, una qüestió que al sud de l’Albera és tan habitual, com el fet de poder parlar en català amb tota normalitat als plens municipals, malauradament sota administració francesa és tota una proesa. És per això que també és important que els ajuntaments de les ciutats i pobles de les quatre demarcacions estiguin compromesos a fer tot allò que cal per normalitzar la llengua catalana en tots els àmbits: des de l’educació per a adults nouvinguts fins al consum responsable, passant per les programacions musicals o audiovisuals, o les clàusules de contractació.

El cas del País Valencià i les Illes Balears és especialment significatiu. Després d’unes dècades complicades a la terra dels tarongers, els dos governs del Botànic han suposat un canvi de maneres de fer, obert i constructiu, amb vocació cultural i educativa, que caldrà veure si es consolida, amb una tercer mandat. Pocs dies enrere en parlàvem amb Joan Baldoví al Congrés de Diputats. Pel que fa a les Illes Balears, l’alternança política que hem viscut aquestes darreres dècades han ofert governs d’un color i d’un altre —uns més favorables a establir llaços amb el conjunt de territoris de parla catalana i d’altres clarament contraris—, a partir de sumes diverses i un estret marge de diferència entre uns i altres.

Així, amb tot aquest tauler electoral damunt de la taula, amb mapes i calculadores, la propera setmana serà especialment intensa. Ja sabeu com passareu la nit del diumenge 28 de maig?