Mentre feia quilòmetres per l’AP-7 en direcció a la Catalunya Nord, on dissabte a la tarda, a l’estadi Gilbert Brutus, els Dracs de Perpinyà jugaven uns punts transcendents de la Superlliga europea de rugbi a XIII amb els Leigh Leopards d’Anglaterra (amb resultat favorable als catalans, que se situen en la primera posició de la competició comunitària), pensava que per ser tradicionalment l’estiu un període de relativa calma informativa, enguany els darrers dies de juny estan sent especialment noticiables. 

Així, tot just fa una setmana i mitja l’atenció mediàtica se centrava en la desaparició del submarí que seguia la petjada del Titanic, vint-i-cinc anys després de l’exitós llargmetratge de James Cameron protagonitzat per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, que ha conformat el nostre imaginari col·lectiu des del 1997, amb l’iceberg nocturn i els músics tocant, i que pocs mesos enrere va tornar momentàniament a algunes sales de cinema per recordar l’efemèride del naufragi més recordat de la història recent, en el qual, com s’ha estudiat, hi van prendre part també cinc catalans, quatre dels quals van poder sobreviure al tràgic enfonsament a les fredes aigües de l’Atlàntic.

A partir de divendres a la nit, quan tot just tornàvem de celebrar la revetlla de Sant Joan, apareix alguna primera notícia als mitjans de comunicació en la qual s’anuncia que sembla que hi ha algun moviment no previst al país dels Urals. L’endemà al matí, mentre esmorzem, se’ns fa evident que Rússia és present en tots els informatius i, com en els dies de màxima actualitat, aviat s’activen programes radiofònics especials per fer el seguiment dels darrers esdeveniments, amb tertúlies d’experts, trucades a acadèmics i connexions amb els corresponsals per copsar les reaccions i els fets d’última hora i, en resum, més preguntes que respostes, com és propi de circumstàncies com aquelles. 

Quan tots els arguments havien estat exposats en antena per opinadors, estudiosos i tertulians, remarcant-ne el context històric i les hipotètiques motivacions, i detallant-ne causes i conseqüències, els esdeveniments prenien un sentit contradictori a la terra de les matrioixques i amb un gir de guió encara més inesperat, deixava capficats els periodistes —i, és clar, els oients— que seguien el minut a minut d’allò que succeïa de camí a la plaça Roja. Per unes hores s’havia tornat a la intensitat informativa a la qual ens havíem acostumat estranyament no fa pas tants anys, i que darrerament tot just s’havia manifestat en l’assalt hivernal al Capitoli i en l’esfondrament de l’Afganistan en ple mes d’agost, a part d’algunes nits electorals internacionals, amb sondejos a peu d’urna i escrutinis apassionants, ja fos a l’Elisi amb la reelecció d’Emmanuel Macron o al Palau del Quirinal, on va jurar el càrrec de primera ministra Giorgia Meloni. 

Si no hi ha altres titulars inesperats que tornin a remoure el dia a dia mediàtic —a excepció dels fitxatges futbolístics, o les noves graelles dels programes televisius o de ràdio que retornaran al setembre—, aquestes properes setmanes, després dels primers passos dels diferents ajuntaments ja constituïts, l’actualitat informativa se centrarà de nou en les eleccions anticipades del 23 de juliol, on cal escollir els nous representants que durant la legislatura 2023-2027 seran presents al Congrés de Diputats i al Senat en uns quatre anys que es preveuen interessants.

En aquest context, si bé l’estiu sempre és un bon moment per intentar desconnectar de l’actualitat, descobrir món, gaudir de les festes majors, capbussar-se, llegir o caminar, sembla que enguany també caldrà anar parant l’orella a les notícies, com a mínim fins a la darrera setmana de juliol.

Bon estiu a tothom!