Quan creieu que comença la literatura catalana? Doncs bé, abans de la literatura trobem altres tipus de llibres publicats en català, textos jurídics, administratius o religiosos; els primers que s’han trobat són del segle XII. Concretament el Llibre jutge, les famoses Homilies d’Organyà (trobades a l’Alt Urgell), les primeres traduccions de la Bíblia, etc.

Tot això s’esdevenia paral·lelament al que succeïa en les altres llengües romàniques (en francès, en italià, en portuguès, en castellà...). I llavors, si parlem pròpiament de literatura catalana, quan s’enceta el viatge i quin autor n’inicia l’escriptura? Doncs es considera que és amb l’obra de Ramon Llull. Si bé amb la lírica dels trobadors catalans (que escriuen en occità) comença la poesia als territoris de parla catalana, és amb el filòsof, teòleg i escriptor Ramon Llull que s’inicia el camí de la narrativa literària.

La intensitat de les seves obres, juntament amb la seva biografia de pel·lícula, permet un estudi de l’autor des de múltiples facetes. Durant segles s’ha mantingut l’interès pel seu mètode filosòfic i per les seves obres. Així, Llull compta amb una gran quantitat de llibres, d’una especial originalitat i intensitat de pensament. Llull va escriure filosofia i narrativa en català; i pel mestratge de l’ús de la llengua i la importància de la seva obra és una de les grans figures de la història de la literatura catalana.

I com sorgeix aquesta escriptura? Mirem-ne el context històric: Jaume I va iniciar l’expansió cap al sud i cap a la Mediterrània de la Corona catalanoaragonesa. La conquesta de Mallorca (1229) i la de València (1232-45) en són els esdeveniments més destacats, amb els quals s’incorporaren aquests nous territoris a la Corona, i amb qui comença una nova etapa que implica, també, canvis a diversos nivells (socials, lingüístics i religiosos) en aquells territoris. Així doncs, un dels objectius prioritaris era el manteniment de la pau i la cohesió social als territoris de la Corona; i en aquest context pot emmarcar-se l’obra de Ramon Llull: filosòfica, teològica, evangelitzadora i moralitzant.

A Ramon Llull, en prosa, seguiran, entre els segles XIII i XIV, les quatre Grans Cròniques. També, la literatura religiosa i moralitzant en prosa, durant els segles XIV i XV, amb autors com Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda o sor Isabel de Villena. Hi haurà, a més, els textos humanístics de Bernat Metge, al segle XIV. La narrativa en prosa i en vers de Jaume Roig i Joan Roís de Corella, entre el XIV i el XV. Finalment, clouran el període medieval les grans novel·les del Segle d’Or de la literatura catalana, Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.

I en poesia? Els primers textos lírics als territoris de parla catalana foren els dels trobadors. Però eren escrits en occità. Després vingueren, al segle XIV, el Cançoneret de Ripoll, el Capellà de Bolquera i Pere Alamany, l’escola poètica de Tolosa i el Consistori de Barcelona. I durant els segles XIV i XV escriuran poesia Pere el Cerimoniós, Jaume March, Pere March, Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes, Jordi de Sant Jordi i l’icònic Àusias March.

I què en sabem del teatre medieval? La situació del teatre, bàsicament de caire religiós, és coincident amb el que succeí arreu del territori europeu, on el teatre medieval sorgí dins de les esglésies, com una extensió de les celebracions litúrgiques. La llengua utilitzada inicialment fou el llatí, però lentament les representacions sortiren a les places i als carrers, un públic que propicià la substitució del llatí pel català i la represa d’antigues representacions del teatre grecollatí. Així, sorgia, lentament, i en paral·lel al teatre religiós, un teatre profà.

Així, dels pastorets i el Cant de la Sibil·la, les passions o el Misteri d’Elx passem al teatre profà, a la mímica, la cançó i l’acrobàcia. Aquestes darreres es relacionen amb la funció dramàtica dels joglars i se’n comencen a documentar a finals del segle XIV.

Aquí comença el viatge de la nostra literatura, un món fascinant d’històries imaginades.