Tot just fa quinze dies que comentàvem que si bé els estius acostumaven a ser períodes menys noticiables, des d’un punt de vista periodístic, en aquesta ocasió, enguany, els darrers dies de juny havien estat especialment plens de novetats. Dues setmanes després, sembla que l’atenció informativa no cessa, com tampoc ho fa l’augment de les temperatures, ja que les previsions meteorològiques indiquen, per exemple, que al llarg del cap de setmana i la propera setmana s’arribarà als 36 graus a Montblanc, als 39 graus a Cervera, o als 40 graus a Tàrrega.

Així, dos divendres enrere fèiem referència a les principals temàtiques que omplien pàgines de diari i hores de tertúlia radiofònica en aquell moment: les tragèdies submarines a la recerca del Titanic, moviments imprevisibles —amb finals encara més inesperats— al país de les matrioixques, i l’acceleració de la precampanya electoral al Congrés de Diputats i al Senat.

Ara que arribem a l’equador del mes de juliol, ens adonem que les actualitzacions innovadores no han frenat, ans al contrari: pocs dies després de focalitzar l’atenció internacional als Urals, els corresponsals que van haver d’activar-se van ser els de l’Hexàgon fruit de la inestabilitat que va fer-se present en nombroses ciutats franceses i que va projectar-se als diaris de les principals capitals europees.

Però si l’assumpte va omplir d’imatges, durant uns dies, tots els teleespectadors, el cert és que a la portada de Le Monde d’aquest dimecres, tot just passava a representar un breu —el titular és per la possible ampliació de l’OTAN— i tampoc era la principal notícia a la portada de Le Figaro, on destaquen el projecte de llei verda que es debat al Parlament Europeu. El mateix en el cas de La Croix —que també se centra en les conseqüències de la possible legislació comunitària— i Le Parisien, on es destaca una classificació al voltant dels millors països en els quals passar la jubilació, a partir de vint criteris ponderats. Tot va molt ràpid.

I ja que repassem la premsa europea, pel que fa als diaris italians, pocs dies després de l’enterrament d’il cavaliere, aquesta setmana el Corriere della Sera planteja també la possibilitat de futur d’una Ucraïna dins de l’Aliança Atlàntica —“ma non ora”, titula—; i La Repubblica focalitza la seva mirada en els mitjans de comunicació públics amb un titular que no deixa lloc a dubtes: “Rai, tempo di censura”.

Al mateix temps, els quioscs d’Anglaterra es lleven amb un The Times que sorprèn amb un reportatge distès anunciat dalt de tot de la portada al voltant de les potencialitats del color rosa a les americanes i camises, que potser veurem més sovint aquest estiu pels carrers de Londres. The Guardian focalitza la seva atenció a les victòries esportives de tennis, i el The Daily Telegraph ens detalla escàndols de la BBC.

Pel que fa als rotatius germànics, el Frankfurter Allgemeine fixa la mirada en les decisions de l’Aliança Atlàntica —un dels temes clau del moment—, de la mateixa manera que també ho fa el Süddeutsche Zeitung, amb una fotografia imponent del canceller alemany Olaf Scholz just després d’aterrar a l’aeroport de Vílnius, encara amb les escales de l’avió instal·lades per baixar.

Finalment, si fem una ullada a la premsa belga, veiem com La Libre esmenta la reforma belga de les pensions i el pla de rellançament europeu. Pel que fa a Le Soir, al rotatiu s’analitzen per dins els grans festivals musicals, a més de fer el seguiment ciclista dels primers dies del Tour de França i per saber qui s’endurà el mallot groc.

Així, si cada espai comunicatiu té una visió pròpia sobre allò que passa en la seva realitat i en el conjunt del món, el que queda clar és que aquest serà un juliol de titulars.

Potser l’agost sí que serà més tranquil...?