Aquest mes d’agost, Solivella ha tornat a gaudir d’una Festa Major plena d’activitat: amb concerts vermut, pedalades ciclistes, havaneres, espectacles, matinades de grallers i esmorzars populars, a més del primer Aplec de Sardanes de Solivella amb la Cobla Maricel i l’actuació de l’Esbart Dansaire Sant Isidre.

En el marc d’aquest bullici cultural, vam pujar-hi diumenge a la tarda, i tot just arribats a la plaça Major, sentim de fons una melodia i uns cants que ens resultaven familiars, provinent de dins l’Assumpció de Maria, l’església barroca construïda al segle XVIII. Un cop a l’interior de l’edifici eclesiàstic, vam copsar com el cor parroquial estava assajant justament les peces musicals per preparar l’actuació d’un parell de dies després, la de la Mare de Déu d’Agost. Aquella era, sens dubte, una bona -i casual- rebuda al poble vitivinícola del xipella, parlar de transició entre el català oriental i l’occidental que desperta gran interès al món filològic.

Sense deixar la mateixa plaça, vam entrar a la casa de la vila, on vam poder saludar l’alcaldessa Rosa Maria Salvadó i, a través de les explicacions de Joan Miquel Llort i Enric Capdevila, vam endinsar-nos en la cosmovisió del pintor Antoni Sans Masalias (Solivella, 1928), de qui just aquell dia es reobria, al primer pis de la casa consistorial, l’espai dedicat a la seva figura, coincidint amb els seus noranta cinc anys, complerts a primers de juliol. Tot i viure a Barcelona, Sans ha mantingut sempre la relació amb Solivella, on passa els estius, i des d’on posa a la pràctica aquelles creativitats projectades durant l’any.

A la mostra SansArt 95 es veu una gran diferència d’estil entre els quadres inicials, realistes i figuratius -amb el retrat d’un amic seu o la reproducció d’una escena de cavalls a l’anglesa- i l’obra posterior, ja abstracta i amb un fort predomini de les pinzellades blaves i grogues, de formes i gruixuts diversos. Si les creativitats són abstractes, les cartel·les inclouen títols ben concrets com “Múltiples cares”, “Perfil humà”, “la Creació” o “Maternitat” o “Cel i infern”, fet que produeix a l’espectador la necessitat d’intentar trobar a la pintura allò que en detalla el nom: des d’un tornado fins al naixement del dia o les pors de l’anima. En alguns casos, la resolució de l’enigma és més evident, com en el cas del poètic quadre que va crear pels vint anys del Grup Cultural Gira-sol, on s’hi inclouen tot de gira-sols groguencs i les pàgines d’una revista amb la xifra exacte dels anys de la celebració en números romans.

Així, Antoni Sans, format a l’Escola Lliure del Mediterrani, amb el professor de pintura Torrens Lladó, va fer èmfasi amb el fet que en aquest canvi d’estil des del realisme a l’abstracció, també va tenir-hi un paper rellevant el cubista Maties Palau Ferré, amb qui Sans i la seva esposa, van tenir amistat. Així, es veu que en una de les visites de Palau Ferré a la casa-taller de Sans a Solivella, el de Montblanc va comentar que estava convençut que si el de Solivella deixava la línia clàssica de bodegons i reproduccions realistes podria trobar el seu propi estil. I així va ser, sobretot a través dels quadres giratoris del nou SansArt.

Així les coses, i després de les explicacions rebudes a la sala de l’Ajuntament, vam determinar prosseguir la conversa a la casa-taller del propi SansArt, on va detallar-nos les claus dels quadres de llum, que varien segons la il·luminació del lloc, l’altar de simbolismes i l’indret immersiu del Meteorològic, amb decoracions específiques dels monestirs del Cister, aurores boreals, eclipsis astronòmics, vitralls decoratius i les dates que més l’han marcat de les darreres dècades.

Allà, amb els bodegons florals més primerencs, també vam poder conèixer la seva esposa, Pilar Artola, que havia estat mestra en aquesta població de la serra del Tallat, amb qui Antoni Sans es va casar el 1958, i a qui el seu marit també ha plasmat sobre tela. De fet, la signatura dels quadres fusionen els cognoms del matrimoni. Així, la de Solivella, va ser una vetllada plena de descobertes i bons records, entre pintures, estels lumínics i quadres imaginatius!