El vaixell cultural de David Pagès i Cassú, amb tot un seguit de publicacions recents molt rellevants per copsar el passat i el futur del país, està deixant al seu darrere un solc impressionant, talment com un vent agradable que vivifica els sembrats.

El fet és que David Pagès i Cassú (Sant Joan de Mollet, 1968), a més de la seva tasca docent, és autor d’obres com Referents. 40 entrevistes a personalitats dels Països Catalans, Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus), Bones llavors i, el més recent, Baules. Cartes generacionals, llibre coral en el qual també vaig tenir el goig de poder col·laborar i que a principi d’any vam presentar conjuntament a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus. 

Ara, el filòleg gironí ens presenta una novetat editorial més que complementa les publicacions anteriors: Fe arrelada. Garba d’articles i entrevistes 1997-2022 (MMV Edicions, 2022), llibre en el qual l’autor recopila textos seus vinculats a l’Església catalana que han anat apareixent de manera sovintejada al llarg d’aquest darrer quart de segle en capçaleres com Serra d’Or, Catalunya Cristiana, Diari de Girona, Llengua Nacional o la revista diocesana El Senyal, entre d’altres.

Els cinquanta articles i les setze entrevistes que s’inclouen en el llibre són terra assaonada on arrelen i creixen amb facilitat els records col·lectius d’un passat que també voldríem present, perquè ens parla de dones i homes —i fets i decisions, i projectes i vocacions— que van sembrar moltes i bones llavors i, per consegüent, estan donant molts, moltíssims fruits.  

Així, a través de mossèn Ballarín, Folch i Torres, Pere Casaldàliga i Baldiri i Reixac, o de referències literàries com Marines i boscatges i documents espirituals com els de les Arrels Cristianes de Catalunya, se’ns parla del diccionari que va articular el país, de les revistes infantils que van marcar una generació, dels estudis lul·lians, de les cèlebres fitxes de Josep Ruaix per aprendre català, dels aprenentatges de l’educació en el lleure, de l’estima per Catalunya a través de l’excursionisme verdaguerià...

És precisament aquesta autenticitat personal que traspuen els diversos llibres, les hores i esforços destinats a tirar endavant cadascuna de les seves treballades publicacions i l’interès per recuperar, reivindicar i rememorar la nostra memòria col·lectiva, posant-la a disposició dels nostres dies i de les properes dècades, allò que en cada cas l’ha fet mereixedor de diversos reconeixements, com el Premi Aina Moll, l’ADAC de Normalització Lingüística i Cultural, el Francesc Ferrer i Gironès i l’emotiu 38è premi Rafel Sari, que va recollir a la ciutat de l’Alguer, tot just fa un parell d’anys. D’aquesta vocació històrica, amb la llengua i el conjunt dels territoris de parla catalana sempre presents, n’havíem parlat, fent tertúlia, després d’un acte de Pagès al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona, amb Tònia Passola, Jordi Manent i Montserrat Albert, moment que va quedar immortalitzat per una fotografia amical plena de records.

Així doncs, encara que la nau del temps sempre deixa rere seu un solc d’oblit, llibres com els que David Pagès està publicant aquests darrers anys, amb actes i presentacions arreu de Catalunya, ens permeten continuar creient “en tots aquells grans elements i valors que ens han convertit en un poble acollidor, admirable, amb personalitat pròpia, cohesionat, amb un passat apreciable i amb un futur esperançador”.