“Si pugem muntanyes és perquè hi són. Però per a altres, va més enllà: potser no només perquè hi són, sinó perquè ens captiven de manera malaltissa”, reflexiona el biòleg Bernat Gasull en el seu darrer llibre, El vuitè cel (Tushita Edicions, 2022), en el qual s’endinsa en els cims i les expedicions del seu germà Martí Gasull i Roig (Barcelona, 1969 – Manaslu, 2012), a qui malauradament una tràgica allau a l’Himàlaia se’l va emportar i amb qui vaig tenir el goig i l’honor de poder compartir intensos projectes a Plataforma per la Llengua, entitat que va fundar i dirigir per promoure el català com a llengua comuna i de cohesió social. 

Bernat Gasull segueix a El vuitè cel —que s’inclou dins de la col·lecció “Pas a Pas” de Tushita— l’estela de literatura de viatges i muntanyisme que l’han portat aquests darrers anys a publicar Les ascensions de Verdaguer al Pirineu. Guia d’itineraris per resseguir les ascensions de Mossèn Cinto (Cossetània, 2008) i Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto (Verdaguer Edicions, 2015), a més de les novel·les Viatge a l’illa dels pingüins (Voliana, 2013) i L’Hotel de l’Univers (Voliana, 2019). En aquesta ocasió, però, el relat és encara més colpidor i emotiu, perquè es tracta d’una història actual i viscuda de molt a prop, amb la complicitat i l’estima pròpia dels germans que comparteixen valors i propòsits. Hi trobem reflexions personals i familiars de gran vàlua humana, sobre el sentit de la vida i els moments viscuts. 

Si els catalans tenim el cant i la muntanya, en Martí Gasull va portar el cor serè des dels Encantats fins als cims més alts del sostre del món, sense límits ni aturador, per conèixer aquelles terres on “el cel té una blavor intensa i immaculada” i on tot és pur, allà dalt, perquè enmig dels vuit mil —com ens recorda en Bernat— en Martí tenia un somriure obert de bat a bat que amollava per totes bandes la felicitat de ser allí, al paradís dels reptes muntanyencs: “Les empremtes dels esquís aviat serien esborrades pel vent, però les petjades dels records es gravarien per sempre més als nostres cors”.

Així, en successius capítols temàtics, Bernat Gasull ens detalla després d’una intensa tasca de recerca documental, remenar carpetes i papers, entrevistes personals i contextualització, les expedicions d’en Martí al Broad Peak (8.047 m), a l’Alpamayo (5.047 m) al Cho Oyu (8.201 m) i al Manaslu (8.163 m), entre d’altres. “Amb qui recordaré el cim, si hi vaig sol?”, es pregunta en una ocasió. D’aquesta manera, l’autor ens trasllada per carenes i glaceres a un món en el qual les muntanyes esdevenen icones dels nostres records, a Suïssa, al Tibet dels còmics de Tintín, al Nepal o als pobles del Caixmir. 

Mentre anem llegint les tres-centes pàgines del llibre, i copsem l’espectacularitat de les fotografies nevades que s’inclouen en l’apartat final de la publicació i que ens transporten a vies ferrades, camps bases i ponts tibetans, escoltem de fons la cançó italiana Signore delle cima i també aquells cants occitans que tants records oferien a en Martí:

Se canta, que cantes

Canta pas per ieu

Canta per ma mia

Qu’es al luènh de ieu

Dessús ma fenèstra

I a un ametlièr

Que fa de flors blancas

Coma de papièr

El 23 de setembre, en Martí Gasull i Roig farà 11 anys del seu comiat prematur i, per això, aquest dissabte hem recordat —a través del llibre— la seva tenacitat i les seves il·lusions, amb l’escriptor Bernat Gasull, l’editor Enric Soler i la presidenta Carme Forcadell, en un acte literari de la Setmana del Llibre en Català, al Moll de Fusta de Barcelona, que ha estat també un homenatge sincer a la petjada que en Martí va deixar a cadascú de nosaltres. Et seguim recordant!