Que un historiador rebi un multitudinari homenatge, com el que es va retre recentment al doctor Joan B. Culla al CCCB, amb la presència de quatre presidents —Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès— i els cinc-cents amics i admiradors que aquest dijous omplíem el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, és un fet excepcional en l’àmbit acadèmic. Però és que Joan B. Culla i Clarà (Barcelona, 1952) és, des de fa molts anys, un autèntic referent dins i fora de les aules universitàries. 

La qüestió és que Culla no només ha estat professor d’història contemporània a la UAB durant 46 anys i ha deixat petjada a prop de 10.000 estudiants a la Facultat de Ciències de la Comunicació —sent sempre un dels docents més ben valorats pels futurs periodistes— sinó que ha estat un nom clau, durant dècades, de l’anàlisi política i de la divulgació històrica al nostre país: des de les tertúlies radiofòniques matinals fins als milers d’articles que ha publicat en capçaleres com l’Avui, El País i a l’Ara passant pels seus voluminosos llibres monogràfics i pels programes televisius com Memòria popular —des dels estudis de Miramar— i Segle XX, al Canal 33. 

Culla ha fet de les seves dues grans passions, la història i el periodisme, l’eix central de la seva vida, juntament, és clar, amb l’estima per la seva esposa, Imma Cervià. Així, ja des de molt jove, Joan B. Culla va començar a retallar i ordenar notícies publicades als diaris de l’època, pràctica que amb els anys va ampliar amb la recopilació de fulls volants i ponències de partits de tot l’arc ideològic. Per copsar en primera persona el curs dels esdeveniments, era molt habitual que Culla dediqués intensos caps de setmana a recórrer presencialment els llargs congressos dels diversos partits, a mode de cronista o notari. I és així com sovint parafraseja Blade Runner amb aquell “jo he vist coses que vosaltres no creuríeu”. 

És el seu rigor acadèmic el que l’ha convertit en una personalitat de referència: Joan B. Culla és l’historiador del present que millor ens explica la Catalunya d’avui. Així les coses, Joan B. Culla és l’articulista de lectura obligada i el conferenciant que es fa escoltar, perquè saps que l’històric professor està condensant en cadascuna de les seves intervencions, anys viscuts de lectures, hemeroteca, arxius i reflexions per oferir al present —amb tots els aprenentatges del passat— una interpretació sòlida i fonamentada. Per això és molt recomanable el seu llibre de memòries La història viscuda (Pòrtic, 2019). on detalla, entre d’altres, com el setembre de 1975, amb vint-i-dos-anys, va anar a Saint-Martin-le-Beau a conèixer el president Tarradellas.

Recordo com si fos ara el dia que vaig anar a veure’l per primera vegada al seu despatx del departament, per demanar-li si em podia dirigir el treball final de màster, que volia dedicar a l’estudi de l’evolució del valencianisme polític, i la bona acollida que em va brindar. Ja tenia moltes referències prèvies al voltant de la seva figura pública, ja que n’havia llegit llibres i articles i havia anat seguint els seus posicionaments, però em va impressionar molt poder formar-me a partir dels seus consells, del seu tarannà i de la seva expertesa i honestedat. 

Pocs mesos després, aquella primera col·laboració va ampliar-se amb un repte encara més estimulant i, així, els anys successius van ser els de la tesi doctoral, projecte acadèmic cabdal que vam immortalitzar en una emotiva fotografia i que, és clar, també em va dirigir ell i pel qual li estaré sempre agraït, tant pel mestratge com per l’amistat que compartim des d’aleshores. Infinites gràcies per tot, estimat professor Culla!