La igualtat de gènere, la cultura per la pau, la justícia global, la solidaritat i la cooperació, l’educació integral i les cures i la integració són els valors que inspiren els projectes de l’escriptora i activista Nadia Ghulam.

Precisament divendres passant, el 6 d’octubre a la tarda, Nadia Ghulam (Kabul, 1985) va rebre el 39è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal en reconeixement de la voluntat transformadora que l’escriptora afganesa ha mantingut durant tots aquests anys, d’ençà de la seva arribada a Catalunya provinent de la cruïlla de l’Àsia Central.

L’acte, presidit per l’exalcalde de Reus i actual president del Centre de Lectura de Reus, Lluís Miquel Pérez, i conduït per Empar Pont, secretària general de la històrica institució, va comptar amb una glossa a la premiada per part de Martí Olivella, en la qual el promotor de la innovació social i del moviment català de la lluita no violenta va anar desgranant els elements essencials d’una trajectòria plenament activa, des dels anys sota les bombes de Kabul fins a la seva tenacitat per tirar endavant des de Badalona un projecte de gran abast com el de l’associació Ponts de Pau, que actualment dona suport a quatre-centes cinquanta dones afganeses i que tira endavant projectes d’educació i cultura de la pau.

La cruesa de les seves vivències estan explicades al llibre El secret del meu turbant (Columna, 2010), escrit conjuntament per Nadia Ghulam i Agnès Rotger, obra que aquell any va obtenir el Premi Prudenci Bertrana de novel·la. Al llarg d’aquests anys, l’autora també ha publicat altres obres, sempre amb el fil conductor d’uns valors universals que voldríem més presents arreu del món.

A Contes que em van curar (Columna, 2014), amb Joan Soler Amigó, va narrar les històries tradicionals afganeses que la seva mare li explicava al voltant d’un braser: “Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes —explica Ghulam—, però encara existeixen en la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Però els contes de la mare potser eren la seva manera d’explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació...”.

De la mateixa manera, més recentment l’autora ha escrit El llenyataire de Kabul (La Tija edicions, 2020), conte infantil amb Mona Brunet sobre la importància de l’amistat; El país dels ocells sense ales (La Galera, 2021), també il·lustrat per Mona Brunet, en relació amb les persones que fugen per trobar una llar; i Somiant la pau (Rosa dels Vents, 2022), una mirada femenina amb Ariadna Oltra del moment actual que viu el país estepari. Enguany també ha publicat El somni de la Mirabel (Galera, 2023), un conte il·lustrat per Chantal Vizcaino dins de la col·lecció “Contes a la Deriva” d’Open Arms.

Així, el del Centre de Lectura de Reus va ser un vespre emotiu en el qual vam poder compartir impressions i punts de vista, entre d’altres, amb l’activista d’Amnistia Internacional Marco Flores; Mariona Andreu, membre del Comitè de Concessió del Memorial; la presidenta d’Òmnium Cultural del Baix Camp, Agnès Toda, i Pepe Beunza, que va ser el primer objector de consciència al servei militar. Amb la trajectòria a favor dels Drets Humans de Nadia Ghulam sabem que la litografia del pintor cubista Maties Palau Ferré amb la qual anualment es reconeix la persona homenatjada pel Memorial per la Pau es trobarà en un bon lloc. Compromís i valors per a un món que ja estem canviant.