A poc més d’un any per a les eleccions presidencials dels Estats Units, que tindran lloc el dimarts 5 de novembre de 2024, tots els escenaris estan oberts i no es descarta que durant la llarga cursa fins a la Casa Blanca aquests propers mesos pugui haver-hi sorpreses tant en el camp demòcrata com en el republicà. 

La recent destitució, la setmana passada, del president del Congrés dels EUA, el republicà Kevin McCarthy, pot ser el primer moviment d’un escenari polaritzat d’alt voltatge polític. Cal recordar que la destitució del president de la Cambra de representats és un fet totalment insòlit, i que ha estat fruit d’una curiosa aliança entre l’ala republicana més partidària de l’expresident Donald Trump, que va presentar-ne la moció, i els vots favorables dels membres de l’ase blau, imatge amb la qual s’identifica el partit Demòcrata. 

Per mirar de resoldre molts dels dubtes que estan sorgint aquestes setmanes al voltant dels dos grans ecosistemes polítics del país, els seus futurs candidats a ocupar el Despatx Oval i les principals claus en les quals hauríem de fixar-nos els que tenim interès en l’anàlisi del parlamentarisme i les campanyes electorals, pocs dies enrere el Club d’Opinió Tercer Mil·lenni va convidar el periodista Gustau Alegret (Tarragona, 1975) a impartir una conferència virtual sobre la qüestió des de Washington, on actualment presenta programes televisius d’anàlisi.   

En la conferència, Alegret va introduir els assistents en el context de l’actual legislatura nord-americana, sota la presidència de Joe Biden, que l’any 1972 va ser escollit per la circumscripció de Delaware com un dels senadors més joves de la història americana.  Així, el ponent va detallar que els tres pilars sobre els quals Biden recolzava l’inici del mandat van ser: recuperar la nació després de l’era Trump, reconstruir la classe mitjans i fer una crida a la unitat; seran els electorals els que valoraran d’aquí a dotze mesos fins a quin punt els reptes han estat assolits, en cas que el mandatari es presenti finalment a la reelecció d’un segon mandat. L’escenari és encara plenament obert, ja que abans de la cita presidencial de la tardor de l’any vinent cal passar pel llarg procés de primàries per escollir els candidats que s’enfrontaran a les urnes.

En el camp demòcrata, el periodista Gustau Alegret apunta que un dels noms transcendents que caldria tenir en compte si el president Joe Biden apostés en el darrer moment per no concórrer als comicis de l’any vinent, és el de Gavin Newsom, actual governador de Califòrnia, una figura ascendent que fa uns mesos ja va anunciar que si Biden volia continuar, ell no competiria als caucus demòcrates en contra de la voluntat presidencial. Qui sí que s’ha postulat a les primàries és l’escriptora Marianne Williamson i l’advocat Robert F. Kennedy Jr., membre de la històrica nissaga.

Pel que fa als republicans, la situació encara és més dubitativa. El fet és que Donald Trump té de mitjana més de quaranta punts d’avantatge respecte al segon dels possibles candidats republicans, Ron DeSantis, que des del 2019 és governador de Florida, però reaccions com les esmentades al Congrés dels Estats Units —i les que puguin originar-se depenent dels veredictes judicials— evidencien l’existència de fortes tensions internes al si d’aquells que tenen com a emblema el característic elefant de color vermell.   

De cara al 2024 caldrà estar molt atent a tot allò que pugui succeir als estats pendulars o frontissa —pintats de color porpra, en els mapes electorals, com Geòrgia, Arizona i Wisconsin—, que oscil·len segons les circumstàncies, en cada elecció, cap a un costat o cap a l’altre, i que són els que acaben determinant el guanyador. El primer dimarts després de l’1 de novembre de l’any que ve en farem el seguiment!