Els números romans són el sistema de numeració que van usar a l’antiga Roma. No deixen de tenir una part intrigant dins la història. Malgrat la seva aparent simplicitat, els números romans tenen un ric llegat i es van utilitzar a tot l’Imperi Romà. Tot i que van ser la base econòmica de Roma, amb el pas del segles han anat perdent influència, tant per la posada en marxa de la numeració àrab (de què disposa ara tot el món) con per la dificultat de fer-hi càlculs. Al llarg de la història, han existit nombroses civilitzacions que han elaborat diversos sistemes de numeració diferents: els egipcis, grecs, xinesos, maies...

No obstant, els més estesos en aquelles èpoques foren els romans. No se’n sap ben bé l’origen ni el perquè els romans van donar aquests gràfics a la numeració. Tot són suposicions: uns diuen que es deu a la influència d’altres civilitzacions, però aquesta suposició no se sosté perquè els pals i ratlles no figuren en els símbols de la resta. Alguns historiadors apunten com a suposició que els signes I, II, III i IIII estaven relacionats amb la quantitat dels dits de la mà, i el signe V corresponia a la mà en posició vertical amb els dits junts i oberts, mentre que la L es proposaria com un pal tort i altre recte —cap problema d’interpretació—, i la M seria la lletra del miler del seu abecedari a base de pals. El més important és que Roma va estendre la seva numeració per tot l’imperi, fet que sempre passa amb la civilització prepotent del moment (ara es veu en l’idioma, l’anglès nord-americà ja el parlen fins els minyons).

Per a la numeració, el sistema llatí utilitza set lletres per representar els números; la combinació d’aquests símbols permet expressar qualsevol número per les regles d’addició, sostracció i repetició, depenent de la seva posició. Es tracta d’un sistema simple i fàcil: els símbols es col·loquen de major a menor valor (10+5+1 = XVI); col·locant un símbol de menor valor a l’esquerra, resta (IX = 9); es permeten com a molt fins a tres repeticions consecutives del mateix signe (CCC = 300 [100+100+100]) i els símbols V (5) i els seus múltiples (L ‘50’ i D ‘500’) sempre sumen i no poden estar a l’esquerra d’un de major valor. Curiosament, els romans no consideraven que el valor “res” fos un número: per tant, el zero no existia.

Ara, no obstant, ve la pregunta del segle: com se les arreglaven per multiplicar i dividir? Algú hi dona la solució?1 Els numerals es feien servir per representar valors i quantitats en els assumptes més assenyalats, com eren comptabilitzar els botins de guerra, la data de l’elecció dels emperadors, la batalla guanyada. No obstant, el més important és que servien per controlar els impostos, numerar l’excedent i el control de la producció, les anualitats de les collites. Amb tot, aquest sistema no s’usava per realitzar operacions matemàtiques, ja que algú proposa que utilitzava el sistema l’àbac xinès (?).

El seu ús va començar al voltant dels segles VIII i IX, però com hem dit a l’inici, en els nostres dies els números romans s’han deixat actualment tan sols per a efectes testimonials i només en alguns àmbits: ◗ Per anomenar els segles: per exemple, estem en el segle XXI, el Renaixement es va produir en el segle XVI. ◗ Per anomenar els reis i papes: el successor de Jaume II va ser Pere II, el papa Joan Pau II va precedir Benet XVI. ◗ Per a numerar toms o parts de llibres i pel·lícules: Star Wars, Episodi III.     ◗ Per a aniversaris, reunions, congressos, certàmens, etc.: V Congrés de Medicina. ◗ En els rellotges, la numeració de les olimpíades, la dels actes teatrals, la identificació de les publicacions, regions militars: V Congrés de Medicina o IV Regió Militar.

Per a denominar carreteres: N-IV. 1. L’arquitecta xilena radicada a Montblanc, la Sra. Nuria Martí, va publicar un article al Foradot núm. 91 (juliol-agost de 2015) amb el títol “De com calculaven els romans”, en el qual dona un explicació ben clara del sistema que usaven.