Fa ben pocs dies que un servidor ha tornat d’alta mar i, ves per on, amb allò de la desconnexió i de no voler disposar de dades mòbils he pogut fer una molt bona desconnexió d’aquest món tan interconnectat en el que vivim i que tant d’estrès mental ens causa, almenys a un servidor, tot i ser un boig de l’actualitat i un gran devorador de notícies. Però entremig d’aquesta desconnexió que un servidor ha pogut viure, en aquest país les coses s’han mogut fins a tal punt que vaig marxar amb un president i quan vaig tornar ja teníem un altre president; ves quines coses. Van ser diverses i reiterades les vegades que vaig dir en aquest mateix espai que era optimista en relació al procés, que tot anava tal com estava previst i que l’acord amb els cupaires arribaria a l’últim minut de l’últim dia, en el que es podien posar d’acord per tal d’evitar anar a les sempre pesades eleccions i, ja no diguem, pel pesat i cansat procés que totes eleccions comporten. Així doncs, estic content de què, finalment, els fets m’hagin donat la raó i tant ha estat així que els meus escassos però bons amics em feien la conya de què no els puc deixar sols, ja que entremig el país havia canviat de president. Ara les coses continuaran anant al seu ritme i penso que potser s’alentiran una mica, però també és cert que encara cal sumar molt més gent a la causa, i gent que no sap ni que existeix, per exemple, TV3. Anem, però, bé.