Editorial

Malgrat que el títol d’aquest editorial pugui fer-nos pensar en una cançó prou coneguda —“un pasito pa’lante, María”—, en realitat vol ser la imatge d’un moviment usual i quotidià: l’avenç i la reculada.

Aquesta setmana hi ha moltes notícies que ens poden transmetre aquesta sensació de progrés, d’anar avançant. Ho són els actes en favor de la igualtat que es preparen, els nous recursos comunicatius com l’aplicació de mòbil eAgora —amb un nom de milers de passos enrere—, la instal·lació de la fibra òptica, els arranjaments de carreteres i la unió dels empresaris i empresàries per sumar esforços. Tot són passos de geganta, de molta envergadura.

Però també hi ha una notícia d’un retrocés innegable i esfereïdor, si més no per a l’essència de la comarca. Un retrocés en els usos agraris, una pèrdua d’una quarta part de la superfície de cultiu en una de les comarques més agràries del Camp de Tarragona.

És veritat que hem dit més amunt que és un moviment usual de la vida mateixa; i llavors què hem fer? Ens podríem preguntar: progressem, o tornem enrere? Potser sembla una pregunta trampa, perquè com deia la cançó de la Maria, ja ho té, la vida, això.

Ara sí, cal continuar parlant d’allò que volem i del que no. Volem més habitatges, i més xerrad[i]s sobre com mantenir allò que ens agrada de la comarca. Més passos de geganta, i reculades, les justes.