Jordi Saumell ens porta una nova entrevista emesa al programa ‘Quimi-què?’ de l’Espluga FM Ràdio

Per què fa tanta por la taula periòdica? 
Doncs la veritat és que no ho sé, perquè a mi no em fa cap por. De fet, em sembla una cosa molt normal i familiar. Però entenc que la gent moltes vegades no sap bé el que és i quan els parles de la química, que no té molt bona fama, i ja quan els parles dels elements químics i de la taula periòdica... molta gent no sap què és. 

Què és la taula periòdica? 
Bé, jo crec que hauríem de començar per explicar què són els elements químics, perquè aquesta és la qüestió que moltes vegades la gent no coneix. Quan fem xerrades per a nens petits els diem que és com si el món estigués construït amb peces de Lego i cadascuna d’aquestes peces és un element diferent. Combinant aquests elements es poden formar totes aquelles coses i tots aquells materials que hi ha a l’univers. Hi ha milers i milers de materials diferents, i tots venen de la combinació d’un nombre molt petit d’elements, que són els que es troben a la taula periòdica. Amb pocs elements podem fer molts materials, de la mateixa manera que amb poques lletres podem fer moltes paraules. Aquests elements van ser ordenats per Mendeléiev fa 150 anys en funció de les seves propietats, però l’ordenació que va proposar Mendeléiev és fantàstica perquè a més reflecteix l’estructura interna dels àtoms, ens mostra com estan distribuïts els electrons dins dels àtoms, que és una cosa que no es pot veure ni amb microscopis, ho coneixem mitjançant càlculs quàntics. Però ha estat ara, molts anys després que Mendeleiev proposés la seva Taula Periòdica, que hem vist que aquesta ordenació ens informa de l’organització interna de l’àtom.

Però… exactament, quina informació ens aporta la taula periòdica? 
Als químics ens interessa molt perquè reflecteix l’estructura interna de l’àtom, les tendències que tindran els elements a l’hora de reaccionar i també les propietats que tindrà el material que se n’obtindrà.

I tots aquests elements, d’on surten? Es poden sintetitzar artificialment? 
Al Big Bang, quan es va crear l’univers, el primer element que es va crear va ser l’hidrogen, que té un protó i un electró, després es van ajuntar dos àtoms d’hidrogen i es va formar l’heli, que té dos protons i dos electrons. I a força de reaccions de fusió cada vegada s’anaven ajuntant més àtoms i s’anaven formant àtoms més grans. Els elements que són a la taula són els que s’han trobat de forma natural a la Terra i es creu que no n’hi ha de diferents en altres planetes. Però ara els científics són capaços de sintetitzar de forma artificial nous elements afegint protons al nucli d’elements existents i generant elements nous que tenen una vida molt curta a causa de la seva inestabilitat.

S’acabarà algun dia la taula periòdica? 
Hi ha diferents teories. Alguns diuen que cada vegada els àtoms són més inestables i per tant no obtindrem cap nou element estable. Altres afirmen que alguns elements poden arribar a ser estables. No està molt clar, haurem d’esperar!

Hi ha elements en risc d’extinció? Què és un element en perill d’extinció? 
Els elements també poden extingir-se! Això vol dir que hi ha elements que es troben en baixes quantitats dipositades en minerals i, si quan nosaltres els fem servir no els reciclem, a la fi s’acabaran les mines i ens quedarem sense poder fer servir més. Un exemple podria ser el fòsfor (que s’utilitza en toves), l’heli (que és un gas molt lleuger i s’escapa de l’atmosfera), l’alumini (que és molt car d’obtenir tot i que hi ha reserves), l’indi (que s’utilitza en components de mòbils i no es recicla)... En el cas de l’heli no ho podem evitar, però en molts casos es podria evitar l’extinció d’aquests elements reciclant tots aquells residus que produïm. De no fer-ho, en uns anys no ens quedaran reserves d’aquests elements perquè es trobaran tots escampats en abocadors.