L’Adrià és un montblanquí que sent passió per la muntanya i des de fa ja anys viu enmig dels Alps a Suïssa. Ara ha protagonitzat un documental, 3450 Km, i en aquesta entrevista ens en parla.

Acabes de protagonitzar el documental ‘3.450 km’; com va anar que aquest documental s’hagi convertit en realitat?
Doncs la veritat és que estic molt content, no m’hauria esperat mai que les imatges que vaig fer en aquell viatge es transformessin en documental. No pensava que tindrien aquest valor. Jo sempre he filmat els meus viatges per a mi, per tenir-ne un record, o per fer algun simple muntatge.

T’ho podies creure que una productora s’interessés per tot el material que anaves posant a l’Instagram?
Sincerament, no. Sempre m’ha agradat compartir les meves activitats esportives de muntanya i els meus viatges a les xarxes socials, però d’aquí que una productora s’interessés pel nou projecte de vida, no m’ho hauria imaginat. 

Explica’ns en què es basa aquest documental.
El documental és la historia d’un dels viatges en bicicleta de l’Adrià. Aquest cas, sent autosuficient, portant tot el que necessita per viure a sobre de la bici (tenda, sac de dormir, fogonet de gas, menjar, roba...) i viatjant sol a través de la Patagònia. El documental també toca el canvi climàtic, ja que el protagonista ha pogut veure i viure en primera persona com l’escalfament global està afectant les glaceres i la temperatura de la Terra.

Com podem veure aquest documental des de la Conca de Barberà?
Probablement podrem fer la preestrena del documental a Montblanc al setembre d’aquest 2020. Després s’estrenarà al FIC-CAT a finals del mateix mes de setembre. I més tard el podrem veure a les xarxes socials.

Ets professor d’educació física, tens una empresa, fas molt d’esport... Com et muntes el dia a dia?
Com va dir el Pep Guardiola: si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora...! M’aixeco aviat, cap a les 6.30 h, sento que des que surt el sol haig d’aprofitar el dia! Tinc la sort que tinc dos treballs que m’apassionen, i això fa que no comptis les hores que m’hi passo. Quan estic a l’institut intento aprofitar la pausa per dinar i contestar mails. Després, al vespre, quan arribo a casa intento també combinar-m’ho entre anar a córrer o anar amb bici amb els mails i les reunions. En realitat, si t’organitzes bé, el dia és molt llarg i pots fer moltes coses. Soc de treballar dur durant la setmana per poder desconnectar el cap de setmana per anar a la muntanya a esquiar, fer parapent o a escalar. Aquest és l’equilibri que em funciona a mi!

No trobes a faltar una mica la Conca de Barberà? Mantens contacte sovint amb la gent d’aquí?
Fa vuit anys que estic instal·lat al Valais, Suïssa. Quan vaig decidir quedar-me aquí va ser perquè la meva passió per la muntanya i els esports que hi practico són extremadament accessibles des del moment en què surto per la porta. Aquí cada dia puc decidir si surto a fer bici, a escalar, a fer parapent o a esquiar. Estic al centre dels Alps i això és un luxe! És clar que trobo a faltar Montblanc, la família i els amics, i és per això que intento baixar dues o tres vegades a l’any per carregar les “bateries”.

Com va acabar allò del Grifone dels Pirineus? Ha plogut molt des de llavors.
He he, doncs vaig acabar tercer, crec. Van escollir una noia que tenia molts més followers a les xarxes socials que jo. Però ara que han passat uns quants anys, veig que el premi que volia guanyar és pràcticament la vida que he dut a terme des de llavors. Així que sense pressions externes ni contractes amb marques he pogut viure i viatjar amb una furgo i practicar els esports que em fan fer llevar-me cada matí: parapent, bici de muntanya, esquí de travessa, alpinisme...