La Mar és una jove montblanquina que estudiava a l’Institut Jaume Huguet de Valls i, sense saber-ho, ha acabat aconseguint la nota que desitjava després de passar per les proves PAU més atípiques de la història. Ha aconseguit, a més, la nota més alta de tota la Conca de Barberà.

Com t’has quedat després de ser la nota més alta de la comarca? Ho sabies? La veritat és que no ho sabia i m’ha sorprès bastant. No m’ho esperava, però m’ha alegrat molt perquè demostra que tota la dedicació ha tingut recompensa, sobretot perquè he aconseguit la nota que volia i m’havia plantejat des del principi, fins i tot superar-la.

Com has preparat les PAU enmig d’aquesta pandèmia i el confinament que hem viscut?
En aquest aspecte he d’agrair que el nostre institut continués amb les classes i tinguéssim un horari ben organitzat. També cal dir que les dues setmanes que vam fer presencialment em van ajudar a recuperar una mica la rutina. En molts moments va ser difícil perquè no era una bona situació i em sentia superada per tot el que ens manaven fer, però ara estic contenta que tot hagi valgut la pena. Per a les PAU en concret em vaig fer jo mateixa un horari del que havia d’estudiar cada dia i hi vaig dedicar bastant de temps, tot i que amb tranquil·litat, ja que la major part del treball ja l’havia fet durant 1r i 2n de batxillerat.

Quin és el secret per treure tan bona nota? Vas trobar les proves més fàcils o més difícils de l’esperat?
El més important de tot és la constància que, en el cas de les PAU, comença des de primer de batxillerat. Si s’ha portat un bon ritme de treball, les notes acaben sent satisfactòries. A causa de les complicacions d’aquest curs s’ha augmentat l’opcionalitat però no crec que la dificultat hagi variat. En alguns exàmens aquest fet pot haver ajudat força, però en altres no he pogut veure aquesta suposada flexibilitat. En general ha estat assequible.

Com és que estudies a Valls, sent de Montblanc?
Ho vaig decidir així perquè estava decidida a fer grec i el Jaume Huguet era l’únic institut que m’assegurava que podia fer l’assignatura, tant entre els centres de Valls com en el de Montblanc. A més, tenia ganes de fer un canvi d’aires, que crec que m’ha anat molt bé.

Quina carrera t’agradaria fer ara?
M’he passat gairebé tota la vida dient que volia fer Traducció i interpretació, perquè m’encanten els idiomes. Però quan vaig començar batxillerat, vaig fer assignatures com ara filosofia o grec, que no havia fet mai abans; això em va obrir nous horitzons. Vaig trobar el grau de Global Studies a la UPF. Em va atreure el fet que fos tot en anglès i em permetés aprendre nous idiomes a més dels típics, així sembla que no abandoni el que sempre havia volgut fer, i a banda el grau planteja temes molt interessants i actuals, és molt internacional i compta amb molts alumnes d’altres llocs. Tot en un conjunt em va cridar molt l’atenció.

 Quin consell donaries als estudiants que l’any vinent hauran de fer les PAU?
Jo els aconsellaria que vagin tranquils a l’examen, que pensin en la feina que han fet ells mateixos i que confiïn en les seves capacitats. Cal pensar que és un examen que no determina qui som ni marca el nostre futur. Com he dit abans, si s’és constant i treballador, segur que s’aconsegueixen bons resultats. També els diria que se centrin en fer un bon curs, ja que és aquest el que realment determinarà la nota, i no l’estudi els dies previs a l’examen, que en realitat només haurien de servir com a repàs general.

Finalment, com t’imagines el teu futur professional?
Ara per ara em vull centrar en la universitat perquè aquest grau m’ofereix diverses sortides de diferent caire, com ara polític o econòmic i encara no sé quin camí agafaré. He pensat decidir-ho un cop sigui a la carrera, en funció del que més m’agradi. De moment vull gaudir de l’experiència universitària. El que sí que tinc clar és que em vull dedicar a una professió que em deixi combinar la meva passió pels idiomes amb tot allò relacionat amb el món global.