El Cinefòrum Filosòfic va dedicar una nova sessió a la projecció de Perfect Days, dirigida per Wim Wenders, una pel·lícula aparentment senzilla que, a través de la quotidianitat del seu protagonista, planteja interrogants profunds sobre la felicitat, la solitud i la manera com habitem la nostra vida. Després del visionament, el debat es va articular entorn d’una pregunta central: és possible ser feliç amb una vida rutinària i aparentment ordinària?

Des de l’inici es va destacar la serenitat amb què viu el protagonista. Molts participants van coincidir a assenyalar que sembla una persona en pau amb la seva existència, tot i que això no l’eximeix de la tristesa o de les dificultats.

Aquesta aparent serenitat va conduir a una reflexió sobre la diferència entre estar sol i sentir-se sol. Diverses intervencions van remarcar que la solitud del protagonista sembla una elecció conscient, i que, tot i viure sol, manté vincles amb altres persones i es mostra obert a allò que passa al seu voltant. Això va permetre plantejar que la solitud no és necessàriament negativa i que pot convertir-se en un espai de trobada amb un mateix.

La manera com el protagonista habita la seva solitud va portar també a reflexionar sobre la importància dels hàbits i les rutines. La pel·lícula dedica una atenció especial als gestos quotidians: escoltar música, llegir, cuidar les plantes o observar els arbres. Es va destacar que el valor del film no rau tant en explicar què li ha passat al protagonista com en mostrar com viu allò que fa. La rutina apareix així com una realitat ambivalent: pot ser destructiva o alliberadora segons l’actitud amb què es visqui.

Aquesta valoració positiva de la rutina va donar peu a relacionar la pel·lícula amb algunes reflexions filosòfiques sobre el treball. A diferència del treballador alienat del que parlava Karl Marx, que viu separat de la seva activitat i del seu producte, el protagonista sembla reconèixer-se en la seva feina de netejar lavabos i exercir-la amb atenció i cura.

A partir d’aquesta concepció del treball i de la vida quotidiana, el debat va derivar cap a una crítica de la societat contemporània, marcada per la pressa i per la dificultat d’habitar plenament el present. El company de feina del protagonista, sempre accelerat i insatisfet, va aparèixer com el contrapunt perfecte d’una cultura marcada per la hiperconnexió, la immediatesa i la necessitat constant de produir i consumir experiències. Aquesta reflexió es va relacionar amb el budisme, l’estoïcisme i les idees de Byung-Chul Han sobre la societat del rendiment. Diversos assistents van assenyalar que Perfect Days sembla suggerir que una part important del benestar prové de moderar els desitjos, reduir les expectatives i aprendre a valorar allò que ja tenim.

Aquesta actitud d’atenció i presència no es manifesta només en la seva feina o en les seves rutines, sinó també en la seva manera de relacionar-se amb els altres i amb l’entorn. Es va posar en relleu la qualitat humana del protagonista, atent als altres i capaç d’aturar-se davant aspectes que la majoria ignora. Aquesta sensibilitat es fa especialment visible en la seva manera de mirar el món: és gairebé l’únic que s’atura a observar allò que passa al seu voltant, des de les ombres dels arbres fins a les persones que la resta ignora.

En conjunt, la sessió va posar de manifest que Perfect Days no és només una història sobre un home que neteja lavabos, sinó una reflexió sobre la possibilitat de trobar sentit en les coses més simples. En un temps dominat per la velocitat, l’exigència i la dispersió, la pel·lícula reivindica el valor de l’atenció, la cura i la presència.

Potser, com suggereix el film, la felicitat no consisteix tant a aconseguir una vida extraordinària com a aprendre a mirar d’una manera extraordinària la vida que ja tenim.

El Cinefòrum Filosòfic té lloc els segons dimecres de cada mes, a les 18.00 h, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc.