Aquest 2026 l’Escola Les Muralles celebra el seu 75è aniversari. Parlem amb la seva directora, Rosa Maria Vallès, sobre com s’encara l’any i la preparació d’una celebració que vol fer notar a la canalla el pas del temps dels 75 anys d’història del centre.

Com encara l’escola Les Muralles el 75è aniversari que tindrà lloc aquest 2026?
L’escola pública Les Muralles és un dels puntals de la vila, és escola des del 1951 i un punt de referència, de cohesió i de valors. Fa 75 anys que fem escola i encarem la celebració amb diferents actes que s’aniran fent al llarg del curs fins a la traca final: la festa conjunta de l’AFA i l’escola el dia 5 de juny a la tarda.

Com celebrarà el centre aquest 75è aniversari? Quins actes/activitats hi ha previstos i fins quan?
El primer i principal és el pedagògic: fer notar a la canalla el pas del temps dels 75 anys d’història del centre. Farem una línia del temps de la història del centre, entrevistes a persones vinculades a l’escola, exposició de treballs escolars… El segon àmbit és intergeneracional: l’exposició de fotografies de les diferents generacions que hi han passat. El tercer àmbit serà gràfic:  gràcies a l’Ajuntament  col·locarem un cartell a la façana. Finalment, tant el carnaval com la festa de la primavera aniran vinculades a la celebració que acabarem el dia 5 de juny amb la festa conjunta de l’AFA i l’escola. Durant aquella setmana hi haurà l’exposició de treballs i fotografies i la tarda berenar conjunt, gresca i xerinola.

Fins als anys 90 l’escola tenia un altre nom. Com es va dur a terme, i per què, el canvi de nom?
De Grupo Escolar Arce Ochotorena, nom de  l’arquebisbe franquista de Tarragona, van passar a l’actual, Escola Les Muralles, per decisió democràtica del consell escolar.

Quins són els directors/es que ha tingut el centre durant aquests 75 anys?
El primer, el 1951 va ser Magí Mallafré; després el 1967 va accedir al càrrec en Ginés Torres; el va seguir en Lluís Vallès el 1977; més tard, el 1992, en Josep Tarragó;  el 2004 hi hagué la primera dona directora,  Dolors Claverias i, des del 2011 hi soc jo.

Actualment, quants alumnes i mestres hi ha al centre?
En l’actualitat hi ha 392 alumnes i una plantilla de 31 mestres. Tot i això treballen com a equip docent 38 persones, ja que tenim mestres amb reducció de jornada i, a més a més, comptem amb personal d’atenció educativa de reforç.

En quin moment es troba?
Encarem l’aniversari valorant molt positivament la feina que hem fet aquests cursos en molts àmbits. Especialment en llengües i matemàtiques. Són els pilars de l’escola! A llengua treballem molt seguint uns models explícits l’expressió escrita i la comprensió lectora perquè són la base de tot. A matemàtiques treballem de forma metòdica, conscient i manipulativa. Els resultats aconseguits en les proves genèriques del Departament ens avalen. N’estem molt satisfets.

En altres àmbits també hem avançat molt: fem robòtica, cinema per la Castanyada, ràdio, teatre, jocs d’equip al pati, les curses de la primavera, participem en el certamen de lectura en veu alta, l’assignatura de medi social i cultural a partir de cicle mitjà està adaptada a l’entorn natural, històric i monumental de Montblanc i, és clar, a música hem potenciat el concert de Nadal, la festa de la primavera i la de fi de curs.

Pel que respecte a instal·lacions de l’escola, quina ha estat la seva evolució durant aquestes dècades?
Inicialment, hi havia entrades i patis diferenciats entre nens i nenes i tot el pati era una immensa pista de futbol. Durant el meu mandat, i gràcies a una feina d’equip, hem creat espais on el joc i l’entreteniment en són els pilars. L’alumnat sap que pot anar a la biblioteca, a la pista del darrere a jugar a corda, bàsquet, rocòdrom o a ping-pong. A la part del davant tenim cinc àmbits preciosos: pati pels petits, tubs, aixopluc, jocs pintats i pista de futbol. Tot això pensat i dissenyat gràcies a la col·laboració de l’alumnat, de l’AFA, de l’Ajuntament i de l’equip docent del centre. Si durant el franquisme nens i nenes entraven per portes diferenciades ara, a tot arreu, l’espai està dissenyat perquè no hi hagi diferència de sexe, fins i tot als lavabos. Com a curiositat, la gent gran que va venir a l’escola explicava que li encantava anar a buscar clofolla per escalfar l’aula. Ara hi ha calefacció, però, amb tot, no està solucionat el tema de l’aire condicionat. Som els únics edificis públics que no en tenim! I a la canalla li costa concentrar-se a finals de curs o a l’entrada de setembre.

Actualment, quines millores necessitaria l’Escola?
Un dels aspectes que cal millorar, i que estem en converses amb l’Ajuntament i el Departament d’Educació és el gimnàs. És una equipació que li cal una bona reforma i adequació a les necessitats de l’alumnat. I l’altre punt important és que cal una adequació tèrmica de l’edifici per suportar la calor.

Quina implicació hi ha de les famílies, i també de l’AFA amb el centre?
La complicitat, col·laboració i entesa amb les famílies és un dels eixos cabdals de l’actual escola. L’AFA té un paper fonamental en la dinàmica del centre perquè contribueix a crear un ambient educatiu més ric i col·laboratiu. La col·laboració, respecte i implicació compartida ajuden a crear un entorn positiu per a l’alumnat. A més col·laboren econòmicament en el cinema i xerrades educatives.

Les Muralles és una escola molt arrelada a Montblanc, on segur que molts pares i avis dels actuals alumnes van estar al centre estudiant. Això crea estima i pertinença al centre?
Oi tant! La vinculació generacional l’hem copsat entre les famílies, ja que molts pares i avis van ser alumnes de l’escola i això genera una connexió emocional molt potent.

Vostè és directora de les Muralles des del 2011. Què va impulsar-la a presentar-s’hi? Tenia com a referent el seu pare, qui va ser també director de l’Escola?
Em vaig presentar com a directora pel compromís profund amb l’escola i amb Montblanc. Després de treballar-hi com a mestra de música ja coneixia la realitat del centre, les seves fortaleses i també els reptes que calia afrontar. Volia contribuir activament a millorar-lo, afavorint un projecte educatiu compartit, basat en el diàleg, la col·laboració i el benestar de l’alumnat. Els alumnes haurien d’estar al centre, venir amb ganes d’aprendre, en un entorn socialment segur i acadèmicament exigent.

Ho vaig fer amb il·lusió, iniciativa, amb ganes de tirar endavant l’escola i uns alumnes que són el futur de la nostra vila. De petita havia vist la feinada que comportava ser director d’aquesta escola, i mon pare, orgullós de la seva feina, sempre  m’ha donat forces.

No voldria acabar sense esmentar el treball en equip. Una escola són moltes persones, és a dir, mestres, educadora d’educació especial, TEEI, psicopedagoga, fisioterapeuta, treballadora social, logopeda, vetlladora, i també l’administrativa, l’equip de personal del servei de menjador, personal de neteja, conserge i l’ajut de la brigada.

Els més directes col·laboradors són la cap d’estudis i el secretari. Sense ells no es pot fer res. De cap d’estudis sempre hi ha hagut na Maria Trenchs. Amb ella hem fet una línia d’escola concreta i coherent. Després hi ha el càrrec de secretari que cada cop implica més feina burocràtica. Primer hi havia la M. Rosa Vallès fins que es va jubilar. Després ho ha estat en Manel Lombardía. Gràcies a ells dos hem pogut tirar endavant l’organització pedagògica i la gestió econòmica del centre que cada cop és més feixuga. Fora d’aquest cercle directiu hi ha tot l’equip docent. Són la primera línia. Sense la seva contribució no podríem tirar endavant el centre ni, en aquest cas, la celebració del setanta-cinquè aniversari.