Passat l'equador del cicle Cineclub Museu
A la primera meitat del cicle han assistit una mitjana de 50 persones a cada sessió

“Eloy de la Iglesia va ser un bon director de cinema, que crec s’ha de reivindicar. Com a director de producció d’aquesta pel·lícula, a l’any 1979 vaig anar a Madrid per treballar-hi. Va ser una feina molt intensa, feta amb molt poc pressupost, però quan ets jove es suporta tot amb alegria. Anàvem als suburbis a buscar actors, ja que es pretenia retratar la marginalitat d’una manera autèntica. Quasi bé tots els personatges són persones de la vida real, només molt pocs, com Jose Sacristán, son actors professionals que hi varen treballar de forma desinteressada.”
Amb aquestes paraules començava el passat 11 de gener la presentació de Navajeros, la quarta pel·lícula projectada en el cicle del Cineclub Museu. El presentador per aquesta ocasió va ser Paco Poch -director de producció del film i actualment president de la productora Mallarich Films. És a dir, tot un luxe de sessió. A continuació i després de la projecció de la pel·lícula hi va haver un col·loqui moderat pel mateix Paco Poch i amb molta participació del públic assistent.
D’aquesta manera ja s’han projectat 4 de les 8 pel·lícules programades. El cicle continuarà, el proper 8 de febrer, amb Con faldas y a lo loco, moderat per Lluis Renyé; Calabuch, el 14 de març, moderat per Ramon Gavarro i Jaume Josa; Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, el 8 d’abril, moderat per Jaume Josa i Paco Poch i, La dona del tinent francès, el 23 de maig, moderat per Albert Pagès.
A la primera meitat del cicle han assistit una mitjana de 50 persones a cada sessió. L’organització del Cineclub anima la gent de Montblanc i Comarca a participar-hi i a omplir les 120 places de l’aforament. L’entrada es lliure i gratuïta i no cal inscripció prèvia. El Cineclub ofereix la possibilitat d’assaborir amb més intensitat les pel·lícules, gràcies a la presentació prèvia que en fan els diferents experts. Una introducció que facilita les claus que permeten gaudir-ne amb uns altres ulls i submergir-s’hi tot descobrint aspectes que sovint passen desapercebuts. El col·loqui final permet arrodonir-ho tot conversant de forma distesa amb els altres participants i els experts.
