El republicà vimbodinenc Isidro Saumell Nadal escrivia el 1940 la seva última carta abans que els franquistes l’afusellessin. Estava pres a la presó dels Pilats de Tarragona i s’acomiadava de la seva família. 

Vuitanta anys després, uns vallmollencs, David de Sande i Núria Ujaque, van trobar les cartes i postals de Saumell al mercat d’antiguitats del seu municipi. David de Sande és aficionat a la compravenda d’antiguitats, i explica que “vam llegir les cartes i ens vam emocionar, vam decidir que s’havien de tornar a la família”. Així va començar una recerca per retornar els documents a la família del republicà afusellat.

A les cartes es feia esment al poble de Vimbodí, de manera que De Sande va començar a buscar pel Facebook grups de la Conca. Es va posar en contacte amb Jaume Parés, fill de Montblanc i administrador del grup “No ets de la Conca si no…”. A través de la xarxa van fer una crida per trobar la família Saumell, i gràcies al bocaorella els van localitzar de seguida.

Els descendents més directes d’Isidro Saumell són avui en dia els seus nebots, Josep i Carme Saumell Palau. Es van mostrar molt emocionats de poder recuperar les cartes i postals del seu oncle. “Ha significat molt per nosaltres poder recuperar aquestes cartes. No vaig poder conèixer l’oncle, i tampoc el meu padrí”, explica Josep Saumell.

El setembre passat Josep Saumell, David de Sande, Núria Ujaque i Jaume Parés van reunir-se finalment a la Cooperativa de Vallmoll. Parés va elaborar un muntatge de vídeo per immortalitzar el moment. Explica que “va ser una gran satisfacció poder posar en contacte el Josep amb el David i la Núria, la carta és molt significativa”. Ara les cartes de l’oncle Isidro es conserven, ben emmarcades, a casa de Josep Saumell, feliç d’haver pogut recuperar una part de la història de la seva família, que va patir la repressió franquista de primera mà.

Qui era Isidro Saumell i com van arribar les cartes a Vallmoll?

Isidro Saumell Nadal formava part del comitè de la FAI de Vimbodí. Durant la guerra civil, ell i part de la seva família es van exiliar a França. Quan es va acabar la guerra, com que no havien comès cap crim, uns quants van decidir tornar al poble, entre els quals Isidro. Sembla, però, que mai van poder arribar-hi i que els van detenir pel camí. No se sap on està enterrat Isidro, com tampoc un altre germà seu que van empresonar a Montjuïc. 

Josep Saumell explica que mai va poder conèixer el seu oncle, ni tampoc el seu padrí, que es va quedar a França. El pare de Josep, germà petit d’Isidro, es va quedar a Vimbodí, i tampoc els va veure mai més des que van exiliar-se. Pel que fa a les cartes, Isidro Saumell les enviava a unes familiars, entre les quals algunes germanes seves, que vivien a Tarragona. Ara, però, s’ha perdut el rastre d’aquesta branca de la família, i és probable que les cartes acabessin al mercat de Vallmoll quan van desembrassar casa seva.