El 60% del professorat pertanyent als Serveis Territorials d’Ensenyament de Tarragona afirmen haver estat objecte d’una agressió al llarg de la seva vida professional, segons es desprèn de l’estudi sobre agressions al personal en el sistema públic d’ensenyament de Catalunya elaborat per la Secretaria de Política Educativa del sindicat USTEC-STEs.

La situació que es desprèn d’aquest estudi, al qual han donat respostes 809 professionals de tots els centre de primària i secundària de Catalunya, encara és més alarmant en el conjunt del país, on s’afirma que 7 de cada 10 mestres han patit una agressió.

D’altra banda, en les estadístiques de professionals no es perceben diferències significatives per raó de gènere, únicament dos punts, en què els docents homes afirmen haver patit més agressions que les docents dones.

Sí que s’aprecien diferències significatives en funció dels serveis territorials, especialment entre Barcelona i l’àrea d’influència i les zones més rurals de Lleida, amb 24 punts de diferència. D’aquí es pot despendre que a la Catalunya de comarques es produeixen menys agressions que a la Catalunya metropolitana.

No s’aprecien diferències significatives en funció de la situació laboral i administrativa. El fet que els funcionaris de carrera tinguin un índex d’agressions superior podria ser degut al fet que tenen una edat superior que la del professorat funcionari interí i que la seva carrera professional sigui més perllongada.

De tot aquest conjunt de dades cal dir que el tram educatiu en què es concentren més agressions són l’ESO (74%) i l’Educació Primària (68%). Els que menys, la Formació d’adults (44%), els ensenyaments d’Arts i Disseny i EOI (50%) i el Batxillerat i la Formació d’Adults (63%).

El col·lectiu que afirma haver estat menys objecte d’agressions és, significativament, el dels doctorats (41%), mentre que el que menys és el dels llicenciats i graduats (73%). Aquests darrers concentren l’ensenyament a l’ESO, com hem vist anteriorment.

A partir d’aquestes dades es pot inferir que el col·lectiu més jove és el que registra menys agressions. A mesura que avança la carrera professional, doncs les agressions es van incrementant. És de deduir que són, en la seva majoria, poc freqüents. A la franja de més edat, a partir de 61 anys disminueix. Això pot ser degut al fet que el col·lectiu que es troba en millor situació professional ajorna la decisió de la jubilació.

Sense gaires diferències significatives, el col·lectiu de docents que formen part d’un equip directiu afirma ser menys agredit (en 6 punts) que qui no en forma part. És probable que l’autoritat legal que atorga la condició de director i la imatge d’autoritat que tracta de projectar l’administració sobre les direccions hi tingui influència.