Aquest dilluns 1 d'agost ha engegat a Montblanc la tercera edició de la Universitat Nova Història. Es tracta d'una cita organitzada per l'Institut Nova Història, que al llarg de cinc dies (un més que l'any anterior) ponents, investigadors i personalitats diverses del món de la cultura i la política.

Els participants a la Universitat Nova Història, a més d'aprendre sobre el passat i compartir idees, podran passar uns dies de descans i aprofitar per fer alguna visita cultural al patrimoni històric de la comarca de la Conca de Barberà. Així, durant aquesta setmana s'han programat conferències, taules rodones, visites guiades, projeccions, àpats i concerts.

Aquest dilluns 1 d'agost es donava el tret d'inici amb la presentació de la Universitat amb presència de Josep Andreu, batlle de Montblanc, l'Albert Codinas, president de l'Institut Nova Història, en Josep Maria Nogué, membre de la Coordinadora Nacional de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i en Quim Gibert, psicòleg i articulista.

Així, amb la presentació de la Universitat Nova Història per part del seu president, Albert Codinas, s'ha seguit amb els parlaments. L'alcalde montblanquí recalcava la importància de conèixer bé la història ja que a vegades les descobertes que es fan obliguen a canviar la percepció que es té de les coses. "Arrel dels documents i les investigacions hi ha un moment a la història que l'evidència fa que s'hagin d'acceptar els fets. Hi pot haver reticences però cal acceptar-ho", explicava Josep Andreu. Per la seva part, Jose Maria Nogué, explicava l'exemple que a Catalunya ara s'està fent una pàgina daurada de la seva història, uns fets que es pot veure com la interpretació que se'n fa és variada ja dins de Catalunya i també fora de Catalunya. "Hi ha moments èpics que marquen i que fan història i nosaltres hi contribuim ara. A més vivim a l'era de la informació i tot el que passa queda ja explicat a les mateixes xarxes socials". Tancava els parlaments el psicòleg Quim Gibert que centrava el seu discurs amb la història, la por i el fet de recuperar el passat. Explicava que primer cal crear conciència de passat i per això convé tenir conciència de ser. Així, Gibert explicava que "cal tenir el relat i aconseguir reconeixement, anar més enllà. El que ens passa és que tenim l'impediment quan volem demostrar coses del passat i per això tenim por i pensem que farem el ridícul (...) Estem educats per ser dòcils, per no violentar l'altre i el patiment extra ens afebleix. Treballem sota una gran pressió ambiental". El psicòleg tancava la seva intervenció citant unes paraules de Jordi Sánchez, de l'ANC, "m'estimo més passar per rídicul que renunciar a les meves idees".

A partir d'aquí es passava a la conferència inaugural de l'edició d'enguany, a càrrec de l'historiador i arxiver Josep Maria Sans Travé, sota el tema "Cristòfor Colom i els Colom de Barcelona".

Convé apuntar que la Universitat també comptarà amb la visita, al llarg d'aquests dies de convidats diversos, com ara Ramon Peris-March, l’actor 'Petri' del Club Super 3, Patrícia Gabancho, escriptora i articulista, Liz Castro, escriptora i editora i membre de la Coordinadora Nacional de l’ANC o Uriel Beltrán, economista i polític.
 
Propers dies
Dimarts 2 d'agost, l'Albert Fortuny explicarà la relació entre El pont de la Mona Lisa i el pont de Castellbell, en Joan Cassola comentarà el seu estudi sobre Les muntanyes dels quadres d'En Lleonard, en Lluís Batlle, per la seva banda, exposarà els Símptomes que «El Quijote» és una traducció del català i en Paolo Pellegrino ens parlarà sobre La repercussió de la Utopia d'En Thomas More a Catalunya i Europa.
 
El dimecres 3 d'agost, l'investigador Pep Mayolas ens aportarà dades sobre El principat esborrat de Xixona-Alacant. En Manel Capdevila, en canvi, presentarà nous detalls sobre El camí dels catalans: de Gènova a Flandes.
 
Pel que fa al dijous 4 d'agost, en Joanjo Albinyana il·lustrarà els presents sobre El ducat de Milà i els seus vincles amb la Nació Catalana i en Víctor Cucurull, ens aportarà dades sobre El consolat català de Sevilla i l'empresa americana. Per la seva banda, l'investigador Cesc Garrido defensarà que Isabel d'Aragó fou la model de la Mona Lisa i en Toni Saura ens mostrarà Pals i Cotlliure segons els gravats i quadres referents a la descoberta d'Amèrica.
 
Divendres serà el darrer dia, amb la conferència de l'investigador i Cap de Rercerca de l’INH Jordi Bilbeny sobre Jeronimus Bosch (El Bosco) o Jeroni Bosch i amb la taula rodona Recuperar el passat per guanyar el futur, moderada per en Biel Ferrer, filòleg i professor de Llengua i Literatura Catalanes, i que comptarà amb la participació d'en Jordi Albalat, regidor de cultura de Montblanc, en Manel Oronich, expaer en cap de Lleida, en Jordi Llobet, impulsor i director de la Coral “Poble que Canta” i en Josep Manel Ximenis, exbatlle d’Arenys de Munt i coordinador de la primera consulta independentista. La jornada es clourà amb el parlament de  l'escriptor Enric Vila sobre El valor polític de la historia o per què no aprenem mai del passat.
 
Pel que fa al cicle de projeccions de cinema a la fresca obertes al públic general, gratuïtament, que la Universitat Nova Història oferirà, cal destacar els documentals L’apropiació del Descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat?, dirigit per en David Grau; Enigma Cervantes, dirigit per en David Grau, i Desmuntant Leonardo, d'en Dani de la Orden i en Marc Pujolar, tots tres produïts per la Pilar Montoliu.
 
El curs també es complementarà amb una visita guiada a les pintures rupestres del barranc del Mas d’En Llort, a càrrec d'en Ramon Vinyes i amb el concert musical obert a públic general titulat Istòries a càrrec del Duet Arkialé (Daniel Regincós, Perepau Ximenis),  aquest cop acompanyat per Mar Serinyà.