La meteorologia dels primers vuit dies del maig de 2013 va ser típicament primaveral, amb ruixats de tarda provocats fonamentalment per l’aire fred que afectava les capes mitjanes de la troposfera i una temperatura suau en superfície. Aquests dos factors afavorien una inestabilització de l’atmosfera i la formació de ruixats i tempestes de mitja tarda a zones de muntanya i de la Catalunya Central. Les quantitats de precipitació més importants registrades durant aquest període a les Estacions Automàtiques Meteorològiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser les següents: els 20,1 mm del Pont del Vilomara (el Bages), els 16,7 mm de Perafita (Osona), o els 15,8 mm d’Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès.

Si bé un front de baix impacte va creuar Catalunya entre els dies 9 i 12 de maig, va ser una pertorbació molt activa que va afectar el país entre els dies 14 i 22 la que va produir un canvi notable en la meteorologia. Els ruixats i les tempestes irregulars van afectar totes les comarques, acumulant quantitats superiors als 100 mm a molts sectors del Pirineu i del Prepirineu, així com en alguns punts del prelitoral. A banda de la nuvolositat molt abundant i la precipitació freqüent, un aspecte destacat de l’episodi va ser la temperatura, que es va situar en valors clarament inferiors als normals per l’època. La temperatura baixa que es va mantenir durant l’episodi va provocar que la cota de neu se situés als 1.500 metres i puntualment al voltant dels 1.000 m (especialment els dies 15 i 18 de maig), de manera que va arribar a nevar a molts sectors del Pirineu i Prepirineu, així com a les parts més elevades del massís del Montseny.

L’atmosfera es va mantenir inestable fins a finals de mes, amb el pas de diversos fronts freds que van produir precipitacions fonamentalment al nord del país i que van mantenir la temperatura baixa per l’època de l’any.

El maig ha estat termomètricament fred a Catalunya, i puntualment molt fred al Pirineu i Prepirineu Occidental i depressió Central, on les anomalies ha estat per sota dels -3,0 ºC (Figura 1). Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa de les pertorbacions fredes que van afectar el país especialment a partir del dia 14 de maig. D’aquesta manera, si bé durant el maig no hi ha hagut cap episodi de temperatura excepcionalment baixa, aquesta s’ha mantingut per sota de la mitjana de manera persistent al llarg del mes, especialment la diürna, gràcies a la nuvolositat abundant i a les precipitacions freqüents. El mes de maig ha estat el més fred des de 1991, si bé en alguns punts de les comarques de ponent feia gairebé 30 anys (des del 1984) que no hi havia un maig tan fred.

Cal remarcar que en alguns sectors del litoral el maig d’enguany ha estat semblant al de 2004, que també va ser fred, i fins i tot en algun punt del litoral de la demarcació de Tarragona tan sols cal remuntar-se fins al 2010 per trobar un maig més fred.

La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. D’aquesta manera, el maig ha estat plujós al Pirineu i en alguns sectors del Prelitoral Central, de l’Altiplà central, del Tarragonès, del Gironès i del Pla de l’Estany. En canvi, ha estat sec a ponent, la vall de l’Ebre, comarca d’Osona i àmplies zones del litoral central i nord. Aquesta distribució de les anomalies pluviomètriques són resposta al principal episodi de precipitacions que va afectar al país entre els dies 14 i 22 de maig. Aquest episodi va afectar fonamentalment al Pirineu i al Prepirineu, així com en alguns punts del prelitoral, del litoral i de la Catalunya Central. En canvi, la precipitació acumulada durant l’episodi va ser molt modesta al pla de Lleida i sobretot al litoral de l’Alt i el Baix Empordà, així com alguns punts del delta de l’Ebre.