Vigília de la Diada del tombant de segle. Sant Francesc és ple a rebentar. Són dos quarts d’onze de la nit i tothom que té seient s’apressa a ocupar-lo. Els músics de l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ja són a lloc i el concert està a punt de començar.

Callen les veus i callen les ments. Els sons del violí del mestre Gerard Claret transporten l’auditori pels camins místics que recorren les quatre estacions d’Antoni Vivaldi. La nau franciscana, els oficiants i el poble aplegat bateguen a l’ensems.

Ara, l’orquestra s’enriqueix amb la presència de la Coral Cantiga. L’esplanada interior de l’absis fa goig de veure de tant curulla i bella. S’incrementa l’emoció i els esperit sensibles es reconforten amb el Magnificat en Re Major BWV 243 de J. S. Bach. Impecable. Vibrant.
I arriba el moment cimer. En Joan-Serafí Serra ho ha presentat amb senzillesa, elegància i sentiment:
- Corria l’any 1948. De tota la mainada que nasqué a la Vila de Montblanc aquell any, hi havia un home que la música, la poesia, l’art, la bellesa, l’amistat i l’amor han estat els autèntics pilars i valors de la seva vida.
Segurament és una d’aquelles moltes persones que fan evidents les paraules d’en Josep Maria Poblet: “amarat com estic de montblanquinisme”. I, sens dubte, ell ho ha portat a la pràctica diària de la seva vida, potser ... obligat per las necessitats del treball, per la recança d’estar lluny de la terra, de la seva terra, de la seva gent, del seu sant i sagrat turó, del seu i nostre Montblanc.
Parlo, naturalment, d’en Josep Maria Amorós i Bayer, de qui, avui, la Ducal Vila de Montblanc estrena dues obres musicals: In Memoriam i Himne a Montblanc.

La batuta d’en Josep Prats fendeix l’aire electritzat del temple mentre les notes cauen com pluja vivificadora sobre els cors.
Sóc massa amic i admirador del Josep Maria com per mostrar-me imparcial en la crònica d’aquell moment. La Núria Medrano s’hi va atrevir en un relat, seguit d’una entrevista magnífica, en el número 3 de la revista El Foradot:
- [...] L’església de Sant Francesc és plena de gom a gom. Avui hi ha un concert especial, un concert que no és com els altres. És una nit important per a moltes persones...

[...] Les ovacions es multipliquen quan acaben els últims acords de In Memoriam i de l’Himne a Montblanc. Josep M. Amorós ha triomfat, el públic l’aplaudeix dempeus. El seu projecte s’ha vist acomplert.

Però, hi ha un detall que no puc obviar. Es tracta d’algunes de les paraules joioses que el Josep Maria va dirigir als assistents després dels aplaudiments i les salutacions rituals:
- [...] Només voldria afegir que, si la música agermana els pobles, tant de bo l’Himne agermani encara més els montblanquins: els consonants i els dissonants, com els acords i els versos del mateix himne.

Vet aquí l’humanista que rau sota l’escorça del músic montblanquí!

L’himne a Montblanc va ser enregistrat en versió d’estudi i venut a la Vila.

Dimecres, 29 de maig de 2013. Gairebé 13 anys després, el plenari de l’Ajuntament de Montblanc, que havia endegat una convocatòria pública a fi de dotar la Vila d’un himne que la representés, escoltada l’opinió del jurat d’experts constituït amb aquesta finalitat, considera unànimement que la lletra i la música que millor es cenyeix als requeriments establerts és aquella mateixa obra que restava encapsulada en el record dels que assistiren al mític concert i dels coneixedors del disc.

Mancarà encara l’aval definitiu: que els montblanquins legitimem la seva legalitat fent-lo nostre. Val la pena. Però, millor que conèixer el meu parer, llegiu que en va escriure l’enyorat músic i artista audiovisual en Josep Montes i Baquer:
- Quan el músic i compositor montblanquí Josep M. Amorós em va deixar veure la primera versió del seu Himne a Montblanc, em vaig adonar de seguida que es tractava d’una composició en la qual la música està íntimament lligada als versos dels quals ell és també l’autor. Es tracta d’un cant de joia, de lloança i d’esperança nascut del seu amor per Montblanc. Un encàrrec del cor, podríem dir. No es tracta, doncs, d’una composició simplista per fer plaer als “boy scouts”. El tema principal és entusiàstic, quasi cavalleresc i està basat en una harmonia rica en modulacions que li permet una escriptura coral plena d’agradables sorpreses. L’orquestració està ben treballada i és més que un acompanyament. És una reflexió sobre el cant i les paraules de l’himne.

Reus, Valls, les Borges Blanques, Igualada, Tàrrega o Cervera... per posar exemples propers, no tenen himne. Nosaltres tenim una llavor sana en terra bona que esdevindrà arbre arrelat si el sabem regar amb cura.

Hi ha una tasca de difusió pendent
Em permeto suggerir a la Comissió de Festes de la Festa Major propera que, per poc que es pugui, incloguin la lletra i un CD amb l’himne en el programa que arriba a les llars. Seria un detall d’agrair. Naturalment, poden sorgir propostes millors.