Els costos laborals augmenten un 8,5% durant la crisi, segons el seu informe
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
PIMEC presenta el seu nou estudi INFORMES PIMEC 6/2012, centrat en els costos laborals durant el període de crisi 2008-2012.
En aquest nou estudi, elaborat per l’Observatori de la pime, s’hi observa com els costos laborals de les empreses no van deixar de créixer des del 2008 fins al 2012, sense que es produís la devaluació interna que s’esperava en un entorn de baixa activitat i elevades taxes d’atur.
Els costos salarials han augmentat un 8,5% entre 2008 i 2012, un percentatge que és coherent amb els augments experimentats en els convenis, tant d’empresa (7,1%) com en els convenis sectorials (9%).
La seva evolució fins al 2012 no s’ha correspost amb el que es podria esperar en una situació de crisi i de tant d’excés d’oferta de mà d’obra. Només les darreres dades deixarien entreveure un possible canvi de tendència, afavorit per la reforma laboral de 2012, que ha flexibilitzat el mercat laboral. Aquesta dinàmica té múltiples causes, però principalment es justifica perquè:
El mercat de treball estava subjecte a un marc normatiu massa rígid.
La reorganització de recursos humans de les pimes, fins a la reforma laboral, s’ha realitzat molt més per la via de la quantitat (acomiadant persones) que del preu (abaixant salaris).
En termes reals (descomptant la inflació) els salaris estan disminuint des del 2010, amb el resultat d’una reducció global del 0,12% en el conjunt del període. Aquest comportament, no obstant això, no té incidència sobre la competitivitat de l’economia catalana als mercats internacionals, que es governa pels salaris nominals.
En l’informe s’analitzen altres aspectes rellevants dels costos laborals amb aquestes conclusions:
Els costos a Catalunya són sistemàticament prop d’un 8% superiors als del conjunt d’Espanya.
Les grans empreses tenen uns costos superiors que les pimes, per bé que la distància s’ha reduït darrerament després que les empreses amb conveni propi hagin signat convenis amb menors increments que la resta d’empreses.
Pel que fa als sectors econòmics, la indústria presenta uns costos laborals un 11-12% més alts que el sector serveis i la construcció.
Per franges d’edat, com més joves, menor és el salari. La comparativa per trams consecutius mostra que els treballadors menors de 25 anys cobren un 34% menys que els de 25 a 34 anys; i que els de 25 a 34 anys cobren un 17% menys que els de 35 a 44 anys.
Internacionalment, el país té uns salaris relativament baixos en relació amb la majoria de països desenvolupats, però superiors als de països de l’Europa de l’Est o de països veïns com Portugal.
Les propostes que efectua PIMEC en aquest marc són quatre:
Facilitar al màxim que les pimes puguin establir en l’àmbit de l’empresa les condicions laborals que millor s’ajustin a les seves circumstàncies concretes, ja sigui a través de convenis col·lectius d’àmbit empresarial, tal com ja fan les grans empreses, o d’altres mecanismes més simples i àgils (per exemple, un pacte amb tots els treballadors), en particular pensant en les microempreses.
Facilitar al màxim la contractació dels que busquen la primera feina i dels desocupats, que també formen part del mercat de treball.
Establir incentius fiscals que rebaixin els costos laborals de l’empresa pels contractes a temps parcial per petites feines, perquè estudiants i persones amb obligacions familiars, entre altres, també formen part del mercat de treball.
En aquest nou estudi, elaborat per l’Observatori de la pime, s’hi observa com els costos laborals de les empreses no van deixar de créixer des del 2008 fins al 2012, sense que es produís la devaluació interna que s’esperava en un entorn de baixa activitat i elevades taxes d’atur.
Els costos salarials han augmentat un 8,5% entre 2008 i 2012, un percentatge que és coherent amb els augments experimentats en els convenis, tant d’empresa (7,1%) com en els convenis sectorials (9%).
La seva evolució fins al 2012 no s’ha correspost amb el que es podria esperar en una situació de crisi i de tant d’excés d’oferta de mà d’obra. Només les darreres dades deixarien entreveure un possible canvi de tendència, afavorit per la reforma laboral de 2012, que ha flexibilitzat el mercat laboral. Aquesta dinàmica té múltiples causes, però principalment es justifica perquè:
El mercat de treball estava subjecte a un marc normatiu massa rígid.
La reorganització de recursos humans de les pimes, fins a la reforma laboral, s’ha realitzat molt més per la via de la quantitat (acomiadant persones) que del preu (abaixant salaris).
En termes reals (descomptant la inflació) els salaris estan disminuint des del 2010, amb el resultat d’una reducció global del 0,12% en el conjunt del període. Aquest comportament, no obstant això, no té incidència sobre la competitivitat de l’economia catalana als mercats internacionals, que es governa pels salaris nominals.
En l’informe s’analitzen altres aspectes rellevants dels costos laborals amb aquestes conclusions:
Els costos a Catalunya són sistemàticament prop d’un 8% superiors als del conjunt d’Espanya.
Les grans empreses tenen uns costos superiors que les pimes, per bé que la distància s’ha reduït darrerament després que les empreses amb conveni propi hagin signat convenis amb menors increments que la resta d’empreses.
Pel que fa als sectors econòmics, la indústria presenta uns costos laborals un 11-12% més alts que el sector serveis i la construcció.
Per franges d’edat, com més joves, menor és el salari. La comparativa per trams consecutius mostra que els treballadors menors de 25 anys cobren un 34% menys que els de 25 a 34 anys; i que els de 25 a 34 anys cobren un 17% menys que els de 35 a 44 anys.
Internacionalment, el país té uns salaris relativament baixos en relació amb la majoria de països desenvolupats, però superiors als de països de l’Europa de l’Est o de països veïns com Portugal.
Les propostes que efectua PIMEC en aquest marc són quatre:
Facilitar al màxim que les pimes puguin establir en l’àmbit de l’empresa les condicions laborals que millor s’ajustin a les seves circumstàncies concretes, ja sigui a través de convenis col·lectius d’àmbit empresarial, tal com ja fan les grans empreses, o d’altres mecanismes més simples i àgils (per exemple, un pacte amb tots els treballadors), en particular pensant en les microempreses.
Facilitar al màxim la contractació dels que busquen la primera feina i dels desocupats, que també formen part del mercat de treball.
Establir incentius fiscals que rebaixin els costos laborals de l’empresa pels contractes a temps parcial per petites feines, perquè estudiants i persones amb obligacions familiars, entre altres, també formen part del mercat de treball.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres