Talment com conqueridor orgullós de l’obra feta i amb tots els súbdits cofois de “la madre patria” i amb unes rialles d’orella a orella, don Mariano cavalcava tot acompanyat del príncep, que no sap si mai arribarà ser rei per les velles terres conquerides, suposadament, per un tal Cristòfol Colom, aquest cap de setmana passat en la tradicional cimera anual de països sud-americans; sí, aquella en què el pare del príncep va etzibar al ja difunt Chávez allò de “¿por qué no te callas?”. Allí, tot cofoi, com dèiem, don Mariano, acompanyat també de la seva senyora, va tornar a aprofitar per fer clares al·lusions a la sagrada unitat de la pàtria espanyola; sí, la mateixa pàtria que suposadament també compartien els mateixos líders sud-americans fins que, amb l’abans també esmentada rialla de fit a fit, gràcies a l’“espíritu bolivariano” i d’altres coses més, se’n van independitzar. Curiosament, ni en aquesta cimera ni en les anteriors, cap d’aquests ex-membres del “Reino de España” va aprofitar ni ha aprofitat mai per tornar a demanar l’ingrés a les Espanyes, ni tan sols, sota promesa d’un estatut d’autonomia generós ni sota el condicionant d’un estat federal. Cap ni un. Mentrestant, tots ells escoltaven com don Mariano amenaçava novament Catalunya de quedar fora la via làctia, mentre que, alhora, el “presi” espanyol, independents tots ells, els pregava que invertissin a Espanya.