Si la setmana passada parlàvem que, en aquest país nostre, tot ho acabem al voltant d’una taula, en aquesta ocasió, els vull comentar una altra particularitat de què gaudim: tenim festes i celebracions per donar i per vendre. I és que —si comencem des del gener— tot plegat és un no parar. De fet, aquest passat cap de setmana qui més qui menys s’ha pogut afartar de panellets, castanyes i complements diversos i, curiosament, fa ja alguns dies algunes prestatgeries dels nostres supermercats habituals ja estan ben farcides de productes nadalencs. És a dir, que si a algú —pel cas— li agafés per deixar de banda el nom amb el qual es va batejar la celebració en curs, per exemple, la castanyada i volgués avançar-se en el calendari, doncs, aquest passat Tots Sants hauria pogut ben bé reunir-se al voltant de la taula amb els amics i familiars i gaudir de safates ben assortides de panellets, torrons, neules, castanyes, Panetones, brou nadalenc amb moniatos bullits i, al costat de la carbassa de Halloween del nen o nena, fer-hi seure un Pare Noël petitó i de peluix, al costat d’un pessebre, que, lògicament, no haurem desparat de l’any passat. I tot plegat, regat amb bon cava a les postres per tal de celebrar l’entrada de l’Any Nou —per si de cas—, amb tot aquest tiberi, veiem perillar la nostra presència en vida quan el 31 de desembre se celebri de veritat. I és que el temps i el calendari són relatius.