Tinença de Benifassà, un nom de llegenda, com si haguéssim de trobar un castell dalt d’una muntanya, i per arribar-hi calgués travessar un frondós bosc mediterrani. Tinença, ben a prop dels Ports i de les Terres de l’Ebre, ben a prop de la Sénia, però actualment dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de Castelló, o també, al centre dels Països Catalans. Ben a prop de Morella, que sí que està emmurallada i té una arribada que recorda les pel·lícules de l’Edat Mitjana, com si des de tot arreu de cop hagués de sortir una cavalleria muntada. Un bon lloc per gravar alguna pel·lícula, com també ho són Montsó o Cardona, una pel·lícula tipus la que es gravà a Peníscola però a la catalana.

Hem gaudit durant uns dies del terme de Benifassà, entre albergs i allotjaments rurals, havent fet excursions i passejat cap a la Font Lluny. Un dia va passar-nos pel cap comprovar si trobaríem TV3 al televisor de l’alberg. Nosaltres, esperançats, vam anar passant canals, hi havia de tot, però de TV3 ni rastre. Tot i fer “frontera” amb Catalunya, on la senyal que arriba a la Sénia podria donar a l’abast fins allà, res de res. Sabem que aquesta és la situació en la que es troba tot el País Valencià, però el fet de topar-s’hi quan ets tan a prop de Catalunya, fa adonar-se més clarament de fins a quin punt arriba el control polític exercit des de l’espanyol govern valencià en contra de tota catalanitat.

Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Serveis Lingüístics de les Universitats i d’alguns Ajuntaments, col·lectius locals, algun sindicat, iniciatives radiofòniques particulars, etc. Tota aquesta gent, el que ells anomenen Xarxa Cívica, que no és res més que la societat civil, juntament amb alguns partits polítics amb consciència nacional són els puntals de la pervivència i la promoció de la llengua, la cultura i el país en terres valencianes. Sort en tenim d’ells.

Al Concert per la Llibertat del 29 de juny, tal com vaig comentar en un article al seu dia, el cantant berguedà Francesc Ribera, àlies Titot, va pronunciar una sentència ben certa i que fa justícia a les bases fortes i arrelades que sustenten el país. Va dir que per sort, nosaltres tenim un exèrcit, un exèrcit de professors, de metges, de científics... és a dir, tots nosaltres, la gent del país, som els que l’estimem i el defensem, els que l’hem fet viu, català i conscient, i som els que l’empenyem cap al futur. A diferència de València, nosaltres hem tingut els polítics del Parlament a favor, almenys no en contra, i la immersió lingüística i els requisits de català, etc. han estat una realitat. Ara els polítics sembla, doncs, que també apostin per brindar-nos un futur independent, finalment. Al País Valencià, amb institucions, govern, molts Ajuntaments en contra, mitjans de comunicació i part de l’opinió pública políticament en contra de la seva pròpia identitat, s’ha assolit quelcom paradoxal i extremadament meritori. I és que, amb tot, la Xarxa Cívica amb consciència de país fa feina i ha aconseguit molt, ells, valents i perseverants, han de lluitar dia a dia per a un manteniment lingüístic i cultural que els principatins, en part, sembla que tinguem més garantit. Per tots ells, un aplaudiment. I des de la política, Compromís va entrar a l’Ajuntament de València i a les Corts, un resultat històric, i Esquerra Republicana del País Valencià va fent feina de base.

Els valencians que estimen la seva llengua i cultura i que lluiten per normalitzar-la últimament es pregunten sobre la seva situació davant d’una Catalunya independent. Quant a això, hem de pensar, des de Catalunya, que un futur estat català tindrà sobirania per donar suport, ajudar i servir com a atracció econòmica i comercial d’una manera més estreta amb el País Valencià. I que, de fet, en l’actualitat, amb o sense un estat català, el País Valencià, així com les Illes ja es troben en una situació delicada, rebent batzegades a la llengua i a la cultura catalana per part de l’estat espanyol.

El futur nacional és esperançador i hem de veure’l amb entusiasme. Fins i tot algú havia proposat donar la ciutadania catalana a valencians o a illencs que ho sol·licitessin, això ara mateix és política ficció, però mai se sap si es recuperarà aquesta valenta decisió de reconeixement.