A l’article de la setmana passada vam dibuixar l’espai valencianista i de consciència nacional del País Valencià. En aquesta línia, avui comentem el terrabastall transcorregut a Canal 9 aquests dies, per calibrar la magnitud de la tragèdia, i fer visible el que era i no era Canal 9, el que ha passat i la situació que queda per al futur.
 

Podem començar per la base, Canal 9 era la televisió pública del País Valencià, era una televisió majoritàriament en català de València, encara que sovint passava pel·lícules en castellà, com fa aquí 8tv. Hauria pogut ser la televisió nacional del País Valencià, la cadena de referència si s’hi hagués apostat d’una manera tan decidida i tan ferma com s’ha fet per TV3 a Catalunya. Hauria pogut desenvolupar, al seu torn, i com a conseqüència de les seves emissions, el paper de ser transmissora i mirall de la llengua, els valors i la història del país, n’hauria pogut prestigiar la identitat i, sobretot, hauria pogut ser plural, amb vocació de servei als ciutadans i més lliure. Aquests tres darrers elements són dels que més clamen al cel, la pluralitat, el servei i la independència com a mitjà. 
 

Tots sabem, i al País Valencià tothom era conscient, que Canal 9 era una eina de propaganda política instrumentalitzada i controlada directament pel partit majoritari de les Corts. Per aquest motiu, fins i tot, alguns dels dirigents i membres del PP s’han mostrat sorpresos, perquè el partit vol prescindir d’una eina de propaganda política tan útil per a ells? De fet, els mateixos treballadors de Canal 9, internament, parodiaven d’aquesta manera les divisions de les seccions del seu telenotícies: 1r Fabra (o el president de torn: Zaplana, Camps...), 2n successos, 3r esports. 
 

Durant aquestes setmanes hi haurà força gent que es preguntarà per què no li deixen veure la seva sèrie de capçalera, L’Alqueria Blanca. Aquestes persones, sense pensar-ho, potser hauran pres consciència de sobte de la política del cop de decret i de les decisions no consensuades que poden prendre alguns governants massa acostumats a una majoria absoluta.
 

Després d’anys de letargia i d’acataments, els treballadors de Canal 9, que ja no tenien res a perdre, van fer dimecres de la setmana passada una programació especial. Van convidar a parlar persones rellevants i destacades de la societat civil que havien tingut vetada l’entrada al mitjà. Per exemple, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, representant aquesta associació potent i estesa per tot el país que fa anys que treballa incansablement per una escola en valencià, i a promoure i defensar la llengua. Un altre dels convidats va ser el grup de música Obrint Pas, conegudíssim als Països Catalans i amb un bagatge d’innombrables gires internacionals, que, dimecres, va tocar per primer cop al plató de Canal 9. La cadena també va realitzar una taula de debat amb representants polítics sobre el futur del canal i van demanar perdó pel tractament d’algunes informacions, entre un llarg etcètera de programació especial. El resultat no va tardar a visualitzar-se, la cadena va triplicar l’audiència, nombroses cases del país van sentir per primer cop algunes veritats i realitats que els havien estat bandejades de la que havia de ser la seva cadena pública. 
 

Imagino les converses al Terra, un restaurant i centre social al barri de Benimaclet de València, un local que va començar de zero amb la iniciativa, l’empenta i l’esforç d’uns joves valencians compromesos amb el seu país i decidits a crear un espai gastronòmic, però també una sala de concerts, lloc de presentacions, de reunions i de tot el que fos necessari. Ells, representants també de la xarxa cívica, deuen tractar aquests dies sobre les actuacions o mesures de protesta pel tancament del mitjà televisiu.
 

També des de les facultats, companys de sindicats d’estudiants, com el BEA i el SEPC, s’han carregat de raons per protestar contra una mesura unilateral i perjudicial. En una pancarta del BEA podia llegir-s’hi un emotiu “Canal 9: Gràcies per educar-nos en la nostra llengua”. 
 

Manifestacions, protestes... Perquè encara que tots sabem com era Canal 9, no per això hem de prescindir de la cadena, sinó que seria important disposar d’aquesta eina i fer-la plural, de servei i més lliure, com hauria de ser. Estem parlant de futures generacions que no creixeran i no sentiran la seva llengua a la petita pantalla, que el seu marc de referència, almenys a la televisió, ja no serà el País Valencià, per això i molt més l’alternativa no és TVE. Valencians, estem amb vosaltres.