Tots plegats estem immersos —i no descobrim cap nou món— en una societat en la qual governa la idea de l’obtenció del benefici pel benefici, sacrificant el que faci falta i tirar pel dret, sense miraments. Fins i tot, podem veure actituds perverses i immorals que són conseqüència directa del delit per aconseguir sumar per sumar, per aconseguir ser més guapo que el veí i, en definitiva, ser el més ric del cementiri, ja que tampoc a ningú se li escapa, tot i que s’oblida en aquest món que vivim, que no ens enduem res i, si encara portem quelcom de valor al damunt, en el moment d’anar a retre comptes, tinguem per segur que ens ho trauran. I un bon exemple d’aquest delit del benefici pel benefici el podem trobar, per exemple, en mentides que ens estan venent avui dia sobre —repeteixo que és un exemple— el cotxe elèctric i el seu suposat gran valor ecològic. Doncs, bé, suposem que tot el parc mòbil mundial i el que hi haurà s’hagués d’endollar a la llum de casa o d’on sigui; algú ha calculat quantes centrals nuclears farien falta per produir l’electricitat per moure tots els cotxes del món? S’imaginen quantes muntanyes de bateries per reciclar? A on quedaria la idea de les energies alternatives i el gran repte de la mobilitat futura? Lògicament, el cotxe elèctric interessa pel benefici empresarial. I és que sempre que gastem menys per estalviar d’un servei, ineludiblement, el seu preu s’apujarà l’any que ve, ja que el benefici no pot anar a menys.