Fa uns quants anys, cap allà a finals del segle XX, llegia un llibre que anunciava la mort de l’economia al segle XXI i, ves per on, que l’economia, francament, ha mort. Vet aquí on som ara, enmig d’un procés accelerat de pèrdua de drets socials i cap a una xinatització de les velles democràcies occidentals. Aquest, però, és un desgraciat procés que va començar a agafar embranzida cap allà els anys 80, quan mandataris com Reagan o Margaret Thatcher van perdre tota vergonya i van començar a desregularitzar els mercats financers. A tot plegat, el toc de gràcia als vells drets socials arribaria amb l’ensorrament de l’antic bloc de l’Est i la proclamació del capital com a únic model supervivent. Ja avançats els anys 90, la desregularització va continuar fins que l’economia productiva ha deixat de tenir valor i l’economia especulativa s’ha erigit com a reina i senyora de les nostres vides. Així, ens trobem que poc més d’un vint per cent de l’economia mundial és la que es destina a crear riquesa, produir béns… i la resta es dedica a prescindir del treball i especular amb capitals, fins i tot, inexistents. Així, doncs, mal futur té aquest segle XXI nostre, si entre tots no som capaços de fer frenar l’especulació i retornar l’economia a les persones. Malauradament, però, aquesta mateixa economia ha inventat sistemes per perpetuar-se molt bé, tret que, per mediació del Papa, hi hagi un miracle. Que Déu ens agafi confessats.