Tenim a les portes el 6 de desembre. A Catalunya per uns és l’inici d’un pont de vacances, d’altres segueixen treballant, perquè no tenen res a celebrar, però en d’altres països el 6 de desembre és un dia festiu per altres motius.

Als països germànics el 6 de desembre és un dia esperat pels més menuts, és el dia del seu patró, en Nikolaus, és a dir Sant Nicolau. D’una manera semblant als nostres Reis Mags d’Orient del 6 de gener, la festa de Nikolaus comença també el dia abans. No hi ha carrosses guarnides pels carrers, ni se li escriuen cartes explicant-li el bé que ens hem portat i totes les coses que demanem.

De tot això no n’hi ha la nit anterior, la del 5 de desembre. Aquella nit, nens i nenes del centre d’Europa deixen les sabatetes fora de la porta de la seva habitació, a la sala o al balcó i van a dormir il·lusionats, amb els mateixos somnis que els infants dels nostres pobles. I, com aquí, l’endemà quan s’aixequen, el primer que fan és anar a mirar si hi ha novetats. Corren cap a les sabates, perquè si s’han portat bé durant l’any, i els més menuts sempre es porten bé, o com a mínim així ho pensen ells, en Nikolaus els haurà portat caramelets, i potser una targeta amb algun dibuix, una postal amb paraules maques i bons desitjos.
No és aquesta una manera ben dolça i feliç de regalar somriures als infants? Nosaltres, d’aquí un mes tindrem la nostra festa dels Reis Mags. A Itàlia, el dia 6 de gener, també arribarà la Befana, una bruixa bona que porta regals als petits. A Euskal Herria (Navarra, País Basc i País Basc francès) també tenen convidats, l’Olentzero, un carboner, que porta presents als nens i nenes, en alguns pobles hi desfila al vespre anterior, en d’altres hi arriba directament de matinada, mentre tothom dorm.

Nosaltres encara tenim un mes per preparar-nos pel retrobament dels nostres Reis Mags. Tots els nens i nenes que ho vulguin poden escriure en català les seves cartes, n’hi ha de ben bufones i acolorides, que fins i tot poden servir de decoració si en tenim unes quantes. També podem recordar que per tots els infants que vulguin poder jugar en llengua catalana amb tota normalitat, la Plataforma té a disposició catàlegs actualitzats amb els jocs i joguines en català i referències d’establiments.

I, a més a més, segur que molts ja estem pensant en com seran els àpats de les Festes, alguns ja comencen a comprar torrons i a deixar un lloc al rebost per tot els productes nadalencs que voldrem tastar. Segur que tot ho assaborirem amb més gust si som conseqüents amb la llengua dels productes que comprem.
Nadal és a prop, però més a prop és demà. Tornant al dia 6, m’agradaria fer una comparació entre tres realitats. Tenim festa perquè oficialment és el dia de la constitució, en d’altres països, com hem vist, és la festa dels infants, però en un altre país, com Finlàndia, també és un dia assenyalat. Allí, el que celebren, però, és ben diferent. El 6 de desembre és la Festa Nacional, el dia de la Independència de Finlàndia (assolida el 1917). Potser a nosaltres ens interessaria recordar aquesta data. Sí, el país va ser ocupat un parell de cops entre el 1939 i el 1944, però avui en dia Finlàndia és un dels països més avançats del món en socialdemocràcia, ja no diguem en nivell educatiu, que és tot un referent.

Potser aquesta coincidència del 6 de desembre ens pot donar esperances, no només és un dia “festiu” a l’estat, és un dia d’il·lusions i somnis pels infants germànics i un dia de fermesa i victòria pels finlandesos. La constitució és el passat i és utilitzada com volen, i no a favor nostre; de dia dels infants tenim els nostres Reis Mags, el 6 de gener; així doncs, només ens queda una celebració. Triem cap a quin model volem anar, doncs?