En els diferents pobles i ciutats del nostre país s’han encès ja els llums de Nadal, que fa ja anys que no contenen cap referència religiosa per allò de la suposada laïcitat dels nostres poders públics i també per la diversitat que configura la nostra societat avui dia. Ara, amb els pobles engalanats a cop de wats, se suposa que tothom ha de ser una mica més feliç, no en va, fins i tot, de nit sembla que sigui de dia i moltes ments pensants de la nostra economia en vies d’extinció creuen en l’ambientació dels carrers i places com un reclam per al consum. Malauradament, però, en la butxaca del poble no brilla ni l’or ni la plata, malgrat que s’hi posi una llanterna encesa per veure què hi pot haver al fons. Seran, doncs, molts els qui veuran passar davant dels seus ulls neules, torrons, pernils i mil-i-un anuncis que “Ja és Nadal al…”, mentre ells s’enduran poc més que penellons. A més a més, amb una mica de sort, algú trobarà feina com a Pare Noël amb contracte temporal i mitjançant una agència de treball temporal i, novament, ens aproparem perillosament cap a unes campanades de Cap d’Any, en què els desitjos prometen topar-se novament amb la crua realitat. Sigui com sigui, per poc que puguin i si han de comprar, facin-ho a la botiga del seu barri abans que a la gran superfície i, almenys, doni una alegria al pobre autònom que té per companyia la solitud.