No he estat mai de loteries. Ho dic ja d’entrada sense intenció que se m’ofengui el sector econòmic que depèn d’aquestes. De la mateixa manera que no sóc consumidor dels cogombrets envasats amb vinagre, ni de les cadires que s’instal·len en algunes platges els mesos estiuencs perquè els banyistes s’hi estirin. Com deia, no he estat mai de loteries, però enguany és diferent.

He de reconèixer que enguany em fa certa gràcia la idea d’adquirir algun dels números que entren en el sorteig de Cap d’Any. Bé, concretament, la idea seria que fos algun dels números que sortiran premiats, però m’imagino que aquest és un pensament compartit amb tota la resta dels participants i, per tant, en cap cas és una idea brillant. Brillants, en tot cas, seran els que realment obtinguin el número desitjat, que segurament apareixeran somrient i eufòrics amb cava, al Telenotícies migdia de TV3 d’aquell mateix 31 de desembre.

I si, personalment, dono carta blanca a la Loteria de Cap d’Any i estaré atent al televisor per seguir-ne les novetats, com mai ho he estat en aquestes coses, hi ha d’altres propostes que estan mal repartides i caldria estar a l’aguait a veure què fa el crupier, perquè tot sembla indicar que només hi guanyarà la banca.  

Fa uns mesos algú havia dit que amb la independència, amb la creació d’un nou estat d’Europa, potser els promotors de Barcelona World abandonarien el projecte de construcció d’aquesta macro zona d’oci substitutiu de Las Vegas, on els casinos també hi tindran el seu espai. On senten amenaces els lectors? Pot haver-hi notícia millor? Lliures d’una banda, i sans i estalvis de l’altra. Haurem tingut sort. Dos pardals d’una sola tirada, això sí que és una jugada magistral.

Bé, Doncs, ara ja tenim la nostra pròpia Grossa, com fa anys es va establir la Loto 6/49, i vam aconseguir després d’esforços, un diari esportiu en català. Si volem ser un país normal, hem d’arribar a tots els àmbits.  I aquí arriba una reflexió fruit de consultar els índexs generals de venda i lectura dels mitjans de comunicació a nivell de tot el territori. Ja sé que és molt més profitós llegir temes interessants, però caldrà disposar també d’una premsa del cor catalana, de pàgines sensacionalistes. Roses i grogues, vaja. Caldrà que algú els impulsi... si realment hi ha demanda.

Que em perdonin els periodistes d’ofici, però per què hem de conèixer la vida d’un torero de l’altra punta de la Península i seguir-ne les seves vacances estiuenques si podem fer el mateix amb els actors de La Riera o els jugadors del Barça?  Segurament, jo només en compraria el primer número, per fer la gràcia, però és necessari que hi sigui. Que hi hagi novetats als quioscs cada mes, llavors sí que l’haurem feta grossa. N’hi hauria d’haver a les perruqueries, és clar, i a les sales d’espera. I no serà perquè nosaltres no puguem tenir un Star System mediàtic, de famosets no ens en falten, segur que hi haurà cua. Alguns dels que surten a El Convidat segur que s’animen. Actors? Cantants?  Amb un redactor a l’aeroport del Prat i un altre rondant per Plaça Catalunya ja hi hauria mitja feina feta. Qui s’anima a començar? Impremta a tot color i endavant.

Ja que estem en crisi, es podrien aprofitar les mateixes instal·lacions on s’han imprès les butlletes de participació del sorteig i així estalviem costos i energia. Podria patrocinar-ho alguna salsa de tomàquet artesana, ho deixo només com a idea.

En resum, a aquells que com jo sempre han defugit el món de les loteries no els demanaré que facin l’esforç patriòtic, però sí que volia animar tots aquells altres que sí que en són aficionats i que en gaudeixen cada any que, a més de col·laborar amb associacions i entitats, ja saben que enguany tenen una oportunitat d’or —i mai millor dit— d’enfortir una estructura d’estat.