D’aquí a ben pocs dies i, de fet, el nostre setmanari ja inclou un especial ben carregat d’actes, estarem asseguts a les taules del nostre “corral” per tal de gaudir en família de la festa del Nadal, de la festa de retrobament de parents, amics i coneguts i fent cas, durant l’hora de l’àpat, d’allò de “cada ovella al seu corral”. Allà, en moltes llars i damunt les quatre potes de fusta, grans i petits encetaran una xerinola de converses ben diverses i qui més qui menys, quan arribi l’hora de la sobretaula, el moment del cafè, la copa i cada vegada menys puros, es convertirà en entrenador de futbol, en president del govern, en botxí, en jutge, en àrbitre i, en general, tothom sabrà una mica més de tot, o almenys ho intentarà fer creure al parent del costat. I ni que ningú no se n’adoni, tot plegat per celebrar el naixement del Déu cristià, al qual, curiosament, en la roda del nostre calendari, li queden pocs mesos de vida, ja que d’aquí a poc, viurem la seva crucifixió simbòlica al pas de les processons i després, esperarem que torni a néixer i que ens ho recordi aquell conegut supermercat. També al voltant de les quatre potes de fusta de la taula, veurem per la televisió com quatre voluntariosos donen un plat de calent als cada dia més desgraciats sense sostre, art ni benefici i, dient “pobrets”, ens curarem la consciència tot esperant que arribin els torrons i fent promeses de dietes eternes.