Senyores i senyors, el teló ja s’ha aixecat i el 2014 ja és aquí. Francament, fa temps que no recordo l’arribada d’un nou any, amb l’expectativa amb què s’ha rebut aquest; potser, només el va superar el pas de l’any 1999 al 2000, per allò de les dues discussions que hi va haver: Es produiria el temut efecte 2000 en els ordinadors? I també, s’entrava en el segle XXI l’any 2000 o, ans al contrari, l’any 2001? Sigui com sigui, estic ben segur que aquest any 2014 no deixarà indiferent a ningú, ja que, per una banda, ens adonarem que els brots eren, senzillament, això, brots i que la crisi econòmica va arribar per quedar-s’hi molts anys, ja que hem de tenir en compte que no ha estat una crisi només de números, sinó que és tot el sistema el que va entrar en crisi i la catarsi cap a un nou sistema sempre és lenta i deixa moltes «víctimes» pel camí. A més a més, tot el món continuarà aprofundint en els trastorns propis d’un canvi de paradigma i els vells països se sentiran neguitejats, així com les velles institucions, en un procés que encara s’aprofundirà molt més. I, després, Catalunya, que ja fa dies que ha començat el seu procés de llibertat nacional i que aquest 2014, té previst —i ho durà a terme— fer un pas més cap a la seva sobirania. I és que qui és capaç de frenar un procés que va de baix cap amunt i no a l’inrevés? És, senzillament, allò que està ara a dalt el que trontolla...