Senyores i senyors, sí, com ho senten, estarem poc més de noranta dies sense cap festa entremig. Estem d’acord que hi ha moltíssima gent que ha de fer festa diària per obligació i, de fet, els planyo, però jo, d’aquestes dies trencadissos de festes n’he quedat força fart, tal com m’acostuma a passar cada any. A més a més, no és perquè siguin festes nadalenques, de Cap d’Any i Reis que n’he quedat fart; normalment, quan hi ha festes entre setmana, com que encara només som europeus per segons què, doncs també em fastiguegen força, ja que totes tenen la gran virtut de trencar el ritme normal que hauria de tenir una setmana i quasi bé t’obliguen a ser una mica heroi per poder complir i fer la feina al més ben feta possible. Així, no serà fins Setmana Santa, que començarà el 18 d’abril, que no tornarem a estar immersos en festes i bé, com que la major part cau en cap de setmana, doncs, només trencaran el ritme laboral a l’europea; és a dir, serà festa divendres 18 (divendres sant) i dilluns 21 (dia de la Mona); francament, fantàstic. I res, ja ho veuen, com qui no vol la cosa ja hem consumit més d’una setmana d’aquest any 2014 i, sense adonar-nos-en, ens trobarem tots plegats immersos en la campanya de renda i en l’esmentada Setmana Santa, en aquesta mena de baixada del Dragon Khan que és la vida, en la qual els dies passen sense ben just poder-los comptar.