Això de la Constitució i les espanyes és com un joc de pebrots que cadascú se la fa seva segons li convé i la interpreta i la reinterpreta segons el color, l’humor o els plans estratègics que el seu respectiu partit traça cada temps determinat. Malauradament, però, sent freds i deixant de banda ideologies i interpretacions postcongressuals partidistes, podria ser que tots els governs que ha tingut l’Estat espanyol des de la caiguda de la dictadura haguessin viscut en la inconstitucionalitat? Dic això perquè hi ha articles en la Constitució que mai de la vida no s’han complert i ningú no els ha prestat atenció. Per una banda, diu que «Espanya és un estat social i democràtic de dret». Doncs, bé, quan són els mercats els qui dicten les polítiques, a on resten els aspectes socials? Quan els poders polítics es confonen amb els econòmics, on resta l’aspecte social? Tanmateix diu que «La sobirania recau en el poble espanyol»; llavors, quan els mateixos poders abans esmentats dicten les polítiques que ens afecten i provoquen retallades, no s’haurien de convocar eleccions abans d’aprovar-les i, altrament, s’hauria de posar fre als dictàmens de lobis i altres poders que no es voten pel poble? Tanmateix, diu que «Tothom té dret a un habitatge i a un treball digne»; llavors, no estarien en la il·legalitat tots i cadascun dels aturats existents i què hi pinten tantes cases buides mentre els sense sostre creixen? Són només, alguns exemples.